|
|||||||||
|
|||||||||
|
|
|||||||||
|
|||||||||
13.2.15
Butlletí cultural de la ciutat de Mataró. 13/15 de febrer
Etiquetes
Programació
9.2.15
Butlletí cultural de la ciutat de Mataró
Etiquetes
Cultura
|
||||||
|
||||||
|
|
||||||
|
||||||
7.2.15
ELS DILLUNS DE CINEMA A LA BIBLIOMUSINETECA
Etiquetes
Cinema
DillunsdeCinema a la BiblioMusiCineteca
(Vila Vilà, 76- M. Paral.lel)
(Vila Vilà, 76- M. Paral.lel)
Dia
9 de Febrer a les 19 hores
Cicle
: Filmat a Barcelona
Asalto
al Banco Central
El 23
de maig de 1981, sols tres mesos desprès de l´intent de cop d´estat del 23 F,
es va produir un assalt a la seu del Banc Central de Barcelona, en plena plaça
de Catalunya/Rambles. Varen ser 37 dramàtiques hores de tensió que varen
paralitzar la vida de la ciutat i seguit en tensa expectació a la resta de
l´estat espanyol.
Dos
anys desprès de produir-se els fets, el 1983, el realitzador Santiago
Lapeira va rodar aquesta pel.lícula reproduint fidelment tot el que va
passar. De nou la plaça Catalunya va ser ocupada per les tanquetes de la
policia i el Banc Central pels atracadors i els segrestats, sols que en aquesta
ocasió es tractava de la filmació d´una pel.l´´icula i tots eren actors i
figurants.
Guió de
Santiago Lapeira i Alberto Speratti. Fotografía de Francisco Riba. Duració : 93
minuts. Producció : Charol Films/Look Films/Traveling Films
Actors : José Sacristán, Isabel Mestres, Alfred Lucchetti, Arnau Vilardebó, Víctor Israel, Joan Borràs, Fernando Guillén, Blai Llopis, Francesc Orella, Salvador Vidal, Carlos Herrera, Manel Dueso, Teresa Manresa, Pep Guinyol,
Llàtzer Escarceller, Oscar Mas, Isabel Moncusí, Josep Minguell, Montserrat Calvo, Antonio Dominguez i les veus de Rogélio
Hernández, Felipe Peña, Antonio de Vicente, Fernando Ulloa, Camilo García,
Antonio Lara, Jesús Ferrer, Julia Otero……
Santiago Lapeira,
actual director del Col.legi de Directors de Cinema de Catalunya, és director,
guionista i productor en actiu i amb un llarg recorregut dins del món del curt
i llargmetratge, el videoclip i el cinema publicitari. Entre les seves
pel.lícules cal destacar a més d´Asalto al Banco Central, ESO
(Entidad sobrenatural oculta, 2011), Il Coraggio (pel.lícula sobre
la Mafia, rodada a Palermo, 2011), El secreto de los 24 escalones
(2012), Molta merda (2011), El invernadero (1983) i Donde,
video-clip, de la cantant Ana Torroja, www.santiagolapeira.com
(Cartell de la pel.lícula i fotografia del
director en la fitxa adjunta)
A continuació (en català i desprès en
castellà), us aproximem a aquest fet històric que va suposar un dels moments de
més tensió i dramatisme que va viure la ciutat de Barcelona en aquests darrers
quaranta anys.
L'assalt
al Banco Central fou
un esdeveniment produït a la seu del Banco Central de Barcelona el 23 de
maig de 1981. Els motius d'aquest assalt no han estat completament
esclarits i les hipòtesis van des de l'intent d'atracament a l'obtenció de
documents comprometedors entorn els fets del 23-F. L'assalt derivà en el
segrest d'unes tres-centes persones, treballadors i transeünts que en el moment
de l'assalt es trobaven dins de l'edifici, i s'allargà pràcticament 37 hores.
Context històric
Després de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de
1981 dos mesos abans, el país encara s'estava intentant recuperar del xoc
produït per l'intent d'acabar amb una democràcia que s'estava obrint pas
després de la mort de Francisco Franco Bahamonde. Com a President de l'Estat
Espanyol hi havia Leopoldo Calvo Sotelo -que havia estat elegit durant la
famosa sessió del 23-F- i com a cap de l'oposició Felipe González Márquez.
Els fets
L'assalt s'inicià el dissabte 23 de maig pocs minuts
després de les nou del matí, dia en que l'oficina es trobava oberta. La seu,
situada llavors al número 23 de Plaça Catalunyade Barcelona, comprenia tot un
edifici de set plantes i tenia també accessos des de la Rambla de Barcelona.
Un mínim d'onze persones entraren a l'edifici dirigides
per José Juan Martínez Gómez àlies "El Rubio", retenint-hi, entre
empleats, clients i transeünts a més de tres centres persones. A les 9 i 23
minuts la policia rebé l'avís anònim que el banc estava essent atracat. Pocs
minuts més tard, vora dos quarts de deu, les principals redaccions dels diaris
barcelonins són avisades de que en una cabina de telèfons de la Plaça Catalunya
hi ha un comunicat i periodistes del Diario de Barcelona el recullen. En el
comunicat, mecanografiat en castellà, s'exigeix a les autoritats que deixin en
llibertat a "quatre herois del 23 de febrer i el nostre valent tinent
coronel Tejero" i la disposició de dos avions, un l'aeroport de Barajas i
l'altre al del Prat, per tal de facilitar la sortida d'aquestes cinc militars i
del comando allotjat al banc. Així mateix, es dóna un termini de 72 hores i
s'amenaça d'executar 10 ostatges d'entrada i després 5 cada hora. El Govern
d'Espanya, posat en alerta després del comunicat, pren com a plausible la
hipòtesi d'una possible implicació de membres de la Guàrdia Civil i forma un
gabinet de crisi a la seu del Banc Bilbao, proper a l'edifici. Allà hi envia el
llavors Director General de la Guàrdia Civil, el general José Aramburu Topete.
El primer comunicat del govern apunta la hipòtesi que l'assalt és obra de
l'extrema dreta. Tant Tejero com Sanmartín feren declaracions a través dels
seus advocats defensors oposant-se a qualsevol intent per treure'ls.
Les autoritats evacuaren la plaça Catalunya i la part
superior de les Rambles així com els edificis propers. A les poques hores, cap
a un quart de dotze del matí s'evacuaren en ambulància dos dels ostatges, una
d'elles ferida d'arma de foc. Pocs minuts més tard es produí el primer
intercanvi d'ostatges per menjar. Durant les primeres hores el gabinet de crisi
va considerar la hipòtesi de que Gil Sánchez Valiente, suposat implicat en el
recent cop d'estat i desaparegut des d'aleshores, formava part del comando.
Durant el migdia i la tarda els assaltants van fer un
intent de fuga a través d'un túnel pels soterranis de l'edifici, cosa que els
resultà impossible, doncs la pedra no cedia als instruments que havien dut.
Veient que el pla de fuga inicial no sortia van decidir fer una pila amb els
bitllets del banc. Mentrestant les negociacions seguiren. Passada la nit
s'evacuà un ostatge, cap a les sis del matí. A les deu del matí s'envia una
tanqueta militar amb un megàfon des de la que es transmet un missatge als
assaltants. En aquell moment es produí un foc creuat entre la tanqueta i els
assaltants. Durant el matí es produïren més intercanvis d'ostatges. Al migdia
el governador civil de Barcelona i el Director General de la Policia. En el
decurs del matí un dels assaltants protegit amb un ostatge sortí i es passejà
pels voltants del banc.
És durant la tarda de diumenge que els assaltants
comencen a negociar la seva entrega. Tot i així, a les 19:55, un franctirador
abat un dels assaltants que retenia un ostatge dalt del terrat de l'edifici. El
mort, cunyat i germà de dos dels assaltants, provoca escenes de nerviosisme.
Tot plegat desembocà en l'entrada dels GEO (Grup d'operacions especials de la
policia) pel terrat i anaven baixant per l'edifici. En aquell moment encara
quedaven més de dos-cents ostatges retingut. "El Rubio" decideix que
els ostatges surtin i amb ells els assaltants barrejats. Tan bon punt sortien
per la porta de les Rambles la policia feia estirar-se a terra a tothom que
sortia de l'edifici. En pocs minuts nou dels assaltants foren detinguts.
Conseqüències
El resultat de l'assalt fou relativament satisfactori, ja
que només es produí una víctima mortal, un ferit i la fugida d'un dels
assaltants. Fou després de la seva detenció quan es comprovà que els assaltants
no tenien cap vinculació ni política ni amb la Guàrdia Civil. En una roda de
premsa el general Aramburu, en nom del gabinet de crisi, qualificà als
assaltants de "banda de xorissos, macarres i anarquistes". Per la
seva part el govern, representat per Calvo Sotelo, respongué de forma poc clara
a les respostes dels grups parlamentaris. Els assaltants foren condemnats entre
30 i 40 anys d'empresonament.
Motivacions
La postura oficial del govern després de la resolució de
l'assalt és que es tractava de simples delinqüents. Segons Jose Juan Martinez
Gómez "El Rubio" en una entrevista realitzada el 2009 afirmà que
havia estat contactat per dues persones un anomenat "Luís" cap de
operacions encobertes del CESID i l'altre el propi subdirector de seguretat
Emilio Alonso Manglano, que el van contractar per a realitzar el robatori d'un
maletí que es trobava a l'interior del banc i que segons li van dir comprometia
seriosament la seguretat i l'estabilitat del país. Sempre segons les
afirmacions de "El Rubio" el maletí contenia documents que establien
quines capitanies generals actuarien, que Alfonso Armada havia de presidir el
govern de concentració nacional després del cop d'estat del 23-F i que la
monarquia hi estava d'acord. Un cop iniciat l'assalt "el Rubio"
s'apoderà del maletí i n'analitzà el contingut. En la primera sortida d'ostatges
haurien pogut fer sortir el maletí.,no obstant el capità i 2n cap de la unitat
dels GEO, Enrique Esteban, afirma que si els ostatges "duguessin un maletí
estaria controlat".
Font : Viquipèdia.
El Circ Raluy, Premi Ciutat de Barcelona de Circ 2015
Etiquetes
Circ
Altres premiats són 'Ciutat morta', Jaume Plensa, Sol Picó i Albert Guinovart
Normal 0 21 false false false ES X-NONE KS-IN /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:EN-US;}
El Circ Raluy ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona Circ: Circ Raluy "per la qualitat de l’espectacle 'The big top', una eficaç combinació artesanal de números propis i atraccions internacionals".
El documental 'Ciutat morta' sobre el cas 4-F, el músic Albert Guinovart, l'escultor Jaume Plensa i l'escriptor Toni Sala són alguns dels guardonats amb els Premis Ciutat de Barcelona que s'han fet públics aquest dimarts. L'acte d'entrega dels premis, que serà el 10 de febrer, comptarà amb l’actuació de la cantant Joana Serrat, i la presentació anirà a càrrec d’Àgata Roca. L’Institut de Cultura de Barcelona ha encarregat la creació de l’espai a Pas 29, amb Jordi Queralt i Xavi Ricart. Cada guardonat rebrà 7.000 euros.
Aquesta és la llista de tots els premiats i la valoració dels diferents juratsdels Premis Ciutat de Barcelona:
Teatre: Carles Martínez. Pel seu treball als espectacles 'L’encarregat' i 'Vells temps', de Harold Pinter; 'Cels', de Wajdi Mouawad; 'Cambó/Companys', de Frederic Roda, i 'Els feréstecs', de Carlo Goldoni. Per la convicció i la singularitat amb què resol cada repte interpretatiu, convertint els personatges en éssers únics i memorables, sigui quin sigui el seu pes argumental.
Dansa: Sol Picó, perquè en l’any del 20è aniversari de la seva companyia demostra amb diferents espectacles que es pot conduir una carrera artística amb rigor, alegria i qualitat. Els projectes són fruit del seu talent, un treball en equip, la implicació amb la ciutat i el barri, així com la col·laboració amb altres artistes.
Arts visuals: Marcel·lí Antúnez. Per l’exposició 'Sistematúrgia' del Centre d’Art Santa Mònica, per haver presentat de manera molt completa i coherent una trajectòria multidisciplinària dedicada a la investigació en el món de les arts visuals, i per haver integrat la tecnologia, les arts escèniques i la capacitat de generar interacció amb tots els públics.
Audiovisuals: 'Ciutat morta', documental de la productora Metromuster, dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, com a exercici de llibertat d’expressió a través d’un cinema de denúncia indispensable en qualsevol societat.
Música: Albert Guinovart. Pel conjunt de l’obra enregistrada el 2014, amb especial menció a l’edició internacional dels dos concerts per a piano, així com per l’activitat com a pianista, per l’estrena d’obres simfòniques pròpies i per la seva personalitat musical integral, que abasta la interpretació, la composició i la pedagogia.
Cultura popular i tradicional: Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona. Per la realització del conjunt d’actes de 'Barcelona Capital de la Sardana 2014'. El jurat vol destacar l’excel·lència i l’impacte aconseguits.
Traducció en llengua catalana: Jordi Vintró, per la traducció de 'Noves impressions d'Àfrica', de Raymond Roussel (LaBreu Edicions). Per la creativitat, l’enginy i l’eufonia del text en català, sense trair les peculiaritats formals i de contingut de l’original.
Literatura en llengua catalana: 'El cas Pujol. Reflexions sobre el terreny', de Toni Sala (L'Altra Editorial). Per la seva capacitat de reflectir un moment de commoció col·lectiva des de la reflexió, l’anàlisi i la tradició literàries.
Literatura en llengua castellana: 'Pronto seremos felices', d’Ignacio Vidal-Folch (Destino). Perquè a la novel·la hi conflueixen intel·ligència, sensibilitat i imaginació. L’esfondrament del comunisme als països de l’Est –territori familiar a l’escriptor– va més enllà del document per aprofundir amb tendresa i un pessimisme adolorit en la soferta naturalesa humana. Destaquem la delicadesa dels retrats femenins, la presència d’imatges de ressonància pictòrica i la força de la prosa.
Mitjans de comunicació: 'L’Avenç'. El jurat ha valorat especialment la sèrie de grans entrevistes publicades al llarg del 2014, que confirmen el nou impuls que Josep Maria Muñoz i Núria Iceta han donat a la capçalera, assumint també la seva gestió.
Premi Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona: 'Barcelona, una capital del fil. Fabra i Coats i el seu model de gestió (1903-1936)', de Pere Colomer Roma. Perquè es tracta d’una recerca exhaustiva, basada en els arxius de l’empresa excepcionalment recuperats, sobre una de les indústries tèxtils més importants de la ciutat de Barcelona i de tot Espanya, i la seva política social.
Disseny: Col·lectiu Domestic Data Streamers. Per la peça Sand Falls, de l’exposició 'Big Bang Data', presentada al CCCB de Barcelona. El jurat ha valorat la voluntat i la capacitat de fer visibles de manera poètica la complexitat de les dades, implicant el públic en les seves propostes, amb una lectura humanitzada del món tecnològic.
Arquitectura i Urbanisme: Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall, de l’estudi BCQ (David Baena i Toni Casamor). El jurat valora en aquesta actuació la renúncia a la condició d’edifici per esdevenir espai públic, permetent la preservació dels jardins. L’obra reflecteix una manera de fer molt pròpia de Barcelona. És una intervenció que millora les condicions del carrer i facilita la connexió amb el jardí de Vil·la Florida. L’espai interior es fragmenta creant àmbits d’escala humana d’una mida confortable i molt ben il·luminats, mitjançant patis útils que permeten la privacitat en un lloc públic
Ciències de la vida: Pura Muñoz-Cánoves, investigadora ICREA a la Universitat Pompeu Fabra. Pel seu treball, publicat a la revista 'Nature', en què es determinen les bases moleculars responsables de l’envelliment de cèl·lules musculars. Aquest descobriment obre les portes a la intervenció sobre el procés biològic de l’envelliment.
Assaig, ciències socials i humanitats: 'Catalunya al mirall de la immigració', d’Andreu Domingo. Per la rellevància i actualitat del seu estudi de les onades immigratòries a Catalunya des de l’inici del segle XX a partir de l’anàlisi dels discursos sobre la immigració en cada etapa històrica. L’aproximació demogràfica a la qüestió que fa l’autor permet també resseguir el llarg debat sobre la identitat nacional catalana amb les aportacions ideològiques dels moviments més rellevants d’arreu, sense amagar una mirada crítica pròpia i una visió personal sobre l’evolució de la societat catalana.
Ciències experimentals i Tecnologia: Dr. Ernest Giralt Lledó, catedràtic de química orgànica de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Pel desenvolupament de la tecnologia química que fa possible que un pèptid citotòxic extret del verí de les vespes es concentri selectivament en cèl·lules tumorals sense afectar les cèl·lules sanes, amb aplicacions a la quimioteràpia.
Educació: escola Antaviana, del districte de Nou Barris. El jurat destaca la seva contribució al desenvolupament cívic, social i cultural del seu entorn amb un projecte educatiu, innovador i continuat. També es valora la seva capacitat per articular els recursos humans i materials propis tot establint un treball en xarxa amb institucions i entitats del territori.
Gastronomia: Enric Rovira. Pel seu talent i la seva creativitat aplicats al món de la xocolata. La seva tasca, que aquest 2014 ha destacat en la recerca dels sabors i textures de la xocolata de l’any 1714, el situa com un dels màxims exponents de la tradició xocolatera a Barcelona, de la qual és un reivindicador i un renovador i contribueix a la projecció internacional de la ciutat. El jurat vol destacar l’empremta dels seus originals dissenys que l’han portat a crear un univers dolç molt particular on són presents algunes de les icones de Barcelona, com també el seu afany a col·laborar amb diverses disciplines.
Projecció internacional de la ciutat de Barcelona: Jaume Plensa. Pel conjunt d’obres i exposicions internacionals del 2014, entre les quals destaquen les de Chicago, Tòquio, Wuppertal i Andorra, i alhora, com a reconeixement a una important trajectòria internacional en el camp de l’escultura pública.
6.2.15
EL TEATRE PREN LA PARAULA (2ª EDICIÓ)
Etiquetes
Tallers
LES NOVES AUTORIES TEATRALS:
CAP A UN CANVI DE PARADIGMA EN EL
TEATRE ESPANYOL?
DILLUNS 16 DE FEBRER, 20H – TEATRE ROMEA
Amb el suport de l’Instituto
Nacional de las Artes Escénicas y la Música (INAEM) i de l’Institut
de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB)
Diàleg amb Mariano
Barroso i Fernando Bernués.
Modera: Carme
Portaceli
El
teatre i el conflicte social. Entre la descripció i el compromís.
No
sorprèn a ningú l’escassa presència del teatre en el debat sociopolític
actual? Malgrat una realitat punyent, el teatre polític no és massa habitual
als nostres escenaris; potser la sàtira i l’ humor més o menys inofensiu
que ironitza, sense entrar a fons, amb el poder.
És la victòria de l’espectacle
sobre la cultura? És l’èxit de la subvenció sobre la llibertat i
l’autonomia de pensament i expressió?
MARIANO BARROSO
(Barcelona, 1959) Director,
guionista i productor. Va estudiar direcció cinematogràfica al American Film
Institute i a l’Institut Sundance i direcció teatral al Teatro Español de
Madrid i el Laboratori William Layton. Ha escrit i dirigit 7 pel·lícules,
rebent diferents premis internacionals. En teatre ha dirigit El hombre
elefante, Closer, de Patrick Marber, i recentment Recortes, sobre
els efectes de la crisi econòmica.
FERNANDO BERNUÉS
(Sant Sebastià, 1961) Director i
productor de teatre i cinema. Director artístic del festival San Sebastián 2016
(de 2012 a 2014). Fundador de la companyia teatral Tanttaka. Ha dirigit obres
com la guardonada El florido pensil ( adaptació del llibre
d’Andrés Sopeña sobre la educació sota el franquisme), El pianista del
océano (adaptació de la novel·la d’Alessandro Baricco), Paradero
desconocido, de Kressmann Taylor, sobre el nazisme o No me hagas daño,
sobre la violència de gènere.
CARME
PORTACELI
(València, 1955).
Directora de teatre, llicenciada en Història de l’Art per la Universitat
de Barcelona, és professora de l’Institut de Teatre. S’inicia
l’any 1982 en la direcció i des de l’any 2006 és la directora
artística de la Factoria Escènica Internacional (FEI).
Darrers treballs: El
president, de Thomas Bernhard (TNC, 2014), La nostra clase ( Grec
2011), Conte d’hivern (Romea, 2011). Va guanyar el premi Max al
millor text en català l’any 2008 amb Fairy (Escrita amb Toni
Martin).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)