22.7.12

A busos amb ànima

Quan el bus número 44 arriba a Enlloc comença una de les funcions més originals del Grec 2012

La Vanguardia en català | 21/07/2012 - 00:00h
Màrius Serra
Escritor y enigmista

Si volguéssim aplegar totes les novel·les i pel·lícules que prenen el tren com a escenari principal no en tindríem prou amb un d'aquests AVE que circulen amb poc passatge. No cal haver llegit Patricia Highsmith per saber que els estranys atenyen una inquietant proximitat als vagons. Tothom tindrà els seus trens preferits, ja sigui el luxós Orient Express en el qual Agatha Christie situà un crim peculiar o els trens més rigorosament vigilats de Bohumil Hrabal. El tren és un saló de lectura excel·lent i té un prestigi consolidat a còpia d'històries ferroviàries de tota mena. En canvi, els autobusos circulen per rutes menys recordades. No vol dir que la ficció no els hagi explorat. El meu bus favorit és el bibliobús que Alan Bennett situa al Palau de Buckingham quan fa que la reina d'Anglaterra esdevingui lectora a la novel·la Una lectora poc corrent. Potser els cinèfils d'una certa generació recordaran Bus stop amb Marilyn Monroe i els més joves Speed, aquella exploració del moviment perpetu en forma de thriller cardíac: un bus carregat d'explosius que esclataran si la velocitat es redueix massa. Res de tot això succeeix a l'única unitat del bus articulat 44 que circula aquestes setmanes per Barcelona, amb una destinació que desperta la curiositat de tots els vianants: Enlloc.

És un bus verd i llarg, dels primers articulats que van recórrer Barcelona a finals dels seixanta. Cada vespre surt dues vegades d'un barri de la ciutat, a les set i les nou, amb destinació a un lloc perdut que no desvelaré. Avui i demà, de Can Felipa, al Poblenou. Les primeres setmanes de juliol ha circulat per Horta i per Sant Andreu. La setmana entrant ho farà per Sants. El bitllet és molt més car que el dels altres busos que van per la ciutat, inclòs el turístic, però val molt la pena pujar-hi. El trajecte no és gaire llarg i l'interior està ple d'objectes abandonats, sobretot sabates escampades per sota de tots els seients. I llibres. Però quan el bus 44 arriba a Enlloc el conductor apaga el motor, fa sonar una campana i comença una de les funcions més originals d'aquest Festival Grec.

Els passatgers ens transformem, exactament en un minut i 44 segons, en espectadors. Jordi Martínez ens comença a explicar una història relacionada amb un dels parells de sabates que hi ha per allà i el temps es suspèn. Acompanyat per la ballarina Lola López Luna i el músic Pep Pascual, Martínez aconsegueix que la ficció teatral no necessiti de cap quarta paret. Cada cop són més freqüents les experiències de teatre de proximitat, fora dels recintes adequats a la pràctica teatral.

En aquest cas, la tria d'un vehicle de les dimensions d'aquest bus i la possibilitat de moviment per indrets diversos de la ciutat fa de la funció L'ànima del bus, de Martí Torras i el mateix Martínez, amb ajuda d'Homer i Lizano, una experiència que cap amant del teatre s'hauria de perdre. Perquè la història dels tres germans que vivim allà dins es projecta d'una manera magistral en un espai quotidià impregnat per les ànimes dels milers de passatgers que abans l'han ocupat.

21.7.12

La cultura no és un luxe. Un manifest


FONT:
 
/ 19.07.2012
Il·lustració de Pepo Pérez.
Reproduïm el manifest unitari en contra de l’augment de l’IVA cultural de bona part de la premsa musical del país i de l’Estat Espanyol, sorgit entre les revistes més significatives d’àmbit estatal. Núvol es suma al manifest.
Després de l’anunci de les últimes mesures preses pel Govern espanyol relacionades directament amb matèries culturals, un considerable grup de mitjans musicals de tot l’estat hem decidit unir-nos per manifestar la nostra disconformitat. Esperem que el que exposem a continuació sigui compartit anímicament i compti amb tant suport dels nostres lectors com sigui possible, tan afectats com nosaltres mateixos.
Totes les capçaleres que signem aquest manifest tenim en comú la passió per la música, que cadascú reflecteix a la seva manera, amb les pròpies peculiaritats i amb independència. A part d’això, una altra característica ens defineix pràcticament a totes: amb excepcions, a les nostres pàgines el comentari polític havia estat fins avui tangencial o fins i tot inexistent, tot i que algunes publicacions ja toquen prop dels trenta anys d’existència. Tot i així, vivim un moment històric extraordinari que requereix respostes no menys extraordinàries per part de tothom. No se’ns escapa que Espanya passa per moments molt complicats ni tampoc que es demana al ciutadà de renda mitjana-baixa un esforç enorme que es tradueix dia rere dia en centenars i milers de nous drames humans. Alhora assistim atònits als beneficis milionaris dels directius de Caixes que han esquinçat el país, a les escandaloses indemnitzacions d’alts càrrecs que abandonen llocs de responsabilitat enmig de l’escàndol, a la indecència de bona part dels nostres polítics. Amb aquest panorama el Govern espanyol ha decidit reblar un cop més el clau d’una situació ja insostenible amb una sèrie de mesures que condemnen la ciutadania en general a poc menys que la indigència i un sector determinat, el de la música i la cultura popular, a la desaparició.
Entre les mesures adoptades el passat divendres 13 de juliol hi ha l’increment del 8% al 21% de l’impost del valor afegit (IVA) sobre el preu de les entrades a sales de cinema, teatres, festivals musicals i concerts. És el cop de gràcia definitiu per a un sector que depèn de la despesa en oci per sobreviure i que progressivament s’ha vist acorralat per les decisions dels nostres governants. Perquè al món de la música popular, a diferència d’altres sectors industrials i fins i tot culturals, la subvenció sempre ha estat escassa quan no directament nul·la i, tanmateix, la llista de travetes a la iniciativa privada per part de les Administracions és interminable: des de la promesa incomplerta de l’anterior Govern espanyol de considerar els discos i els directes com a productes culturals i rebaixar-ne l’IVA al 4% fins a la prohibició a menors d’edat a accedir a una sala de concert, passant per les periòdiques traves a promotors i al sector de la restauració per impedir que programin música en directe. Especial èmfasi mereix la nul·la resposta que han donat els nostres governants durant l’última dècada al problema de les descàrregues il·legals, que s’ha cobrat infinitat de llocs de treball a discogràfiques i distribuïdores.
Discogràfiques, distribuïdores, promotores, sales, empreses de promoció i comunicació, tècnics i, per damunt de tots, músics són els grans damnificats del menyspreu i fins i tot rancor que mostren els nostres governants cap a un sector que suposa bona part d’aquest 3% del PIB generat per lacultura i que es troba en procés de descomposició. També un dels nostres millors aparadors possibles per a la marca ‘Espanya’ que als nostres polítics tant els agrada passejar: ¿algú dubta del bé que fa per a la imatge i l’economia del país els nostres músics i festivals?
Evidentment, entre els damnificats també hi som nosaltres, la premsa especialitzada, que veiem com la publicitat (una important font d’ingressos; i insistim: no el diners públics) cau en picat. Primer se’n van anar les discogràfiques com a conseqüència de les nul•les vendes, després les grans marques a causa de la caiguda en el consum i ara ho faran les promotores, sales i festivals, condemnats per la pujada de l’IVA del ministre d’Hisenda, el senyor Montoro. Això, unit a la inevitable caiguda de les vendes de quiosc, definitivament ens deixa en una situació difícil de gestionar.
Per això, la raó de ser d’aquest manifest és doble.
D’una banda, mostrem la nostra absoluta solidaritat amb la resta de companys del món de la música, oferir el nostre suport alhora que demanem el seu: si de tot això res se’n salva serà únicament per la força que mostrem units.
I de l’altra, ens dirigim a tots els que ens llegiu, que ens consta que sou molts i fidels. Gran part de vosaltres sou molt joves i no teniu referències per contrastar la gravetat de la situació que estem vivint. La veritat és que el temps s’ha acabat i ens trobem davant d’un ara o mai: o reclamem allò que considerem just o ens en veurem privats per sempre. I aquesta advertència es refereix tant a la possibilitat de veure el teu grup preferit tocant a la teva ciutat com a l’accés a l’educació i a la sanitat. No ens correspon a nosaltres assenyalar unes sigles concretes, però sí demanar-te que actuïs d’acord a la teva consciència des d’avui mateix respecte a tot el que passa al teu voltant, visquis a Barcelona, Madrid, Burgos o un poblet de Galícia. No callisNo t’acomodis i reclama el que consideres just. I si malgrat l’esforç encara ens ho neguen, important, no t’oblidis de res del que ha passat i pugui passar quan arribi l’hora de votar.
A Viva Veu (www.avivaveu.com)
ARDEmag (www.ardemag.com)
bi fm (www.bifmradio.com)
Binaural (www.binaural.es)
Blogin’ In The Wind (www.blogin-in-the-wind.es)
Clone (http://clonemagazine.com)
Club De Música (www.clubdemusica.es)
DJ Mag (www.djmag.es)
El Enano Rabioso (www.elenanorabioso.com)
Efe Eme (www.efeeme.com)
Enlace Funk (www.enlacefunk.com)
Fantastic Plastic Magazine (www.fantasticplasticmag.com)
FREEk! (http://freekmagazine.com)
Funkmamma (http://funkmamma.com)
Gent Normal (www.gentnormal.com)
Go Mag (www.go-mag.com)
Guía del Ocio BCN (www.guiadelociobcn.com)
H Magazine (http://hmagazine.com)
HH Directo (www.hhdirecto.net)
Hip Hop Life (www.hiphoplifemag.es)
Indienauta (http://indienauta.com)
Indiespot (http://indiespot.es)
Jenesaispop (http://jenesaispop.com)
Klubbers (http://www.klubbers.com)
La Heavy De Mariskalrock.com (www.mariskalrock.com)
La Ventana Pop (http://blogs.grupojoly.com/ventana-pop/)
Lados Magazine (www.ladosmagazine.com)
MondoSonoro (www.mondosonoro.com)
Muzikalia (http://muzikalia.com)
Numerocero (http://numerocero.es)
Núvol (http://www.nuvol.com)
Orbita (www.orbitamagazine.com)
PlayGround (www.playgroundmag.net)
Revolver (http://www.revolvermag.com)
Rock Estatal (www.rockestatal.es)
Rockdelux (www.rockdelux.com)
Rockviu (http://blocs.mesvilaweb.cat/rockviu)
Rockzone (http://zona-zero.net)
Ruta 66 (www.ruta66.es)
Time Out Barcelona (www.timeout.cat)
The Metal Circus (www.themetalcircus.com)
This is Rock (www.thisisrock.net)
Versos Perfectos (http://versosperfectos.com)
Vicious (www.viciousmagazine.com)
We Go (www.revistawego.com)
Zona De Obras (www.zonadeobras.com)

12.7.12

L'ÀNIMA DEL BUS, AL GREC





L'ÀNIMA DEL BUS

Propera parada: el Grec. La primera proposta itinerant del festival és tan íntima tan íntima, que comença dalt d’un autobús que s’omple de música i paraules.
Pugem cada dia a l’autobús i ni tan sols coneixem els qui viatgen al nostre costat. Tot són mirades fugisseres, consultes compulsives al mòbil i rostres enfonsats en llibres i diaris... No en aquest autobús, un model antic dels anys seixanta que va ser el primer articulat a circular per Barcelona. Aquí totes les mirades s’adreçaran a dos passatgers que no són ni tímids ni silenciosos. Sentireu l’actor Jordi Martínez interactuar amb vosaltres mitjançant la paraula, i el músic Pep Pascual improvisar amb els seus instruments, que posaran banda sonora als relats que s’expliquen. Tot, mentre us condueixen en un viatge oníric que no té com a destinació casa vostra ni la feina. Perquè, ja ho veureu, aquest autobús va molt més enllà...  
Aquesta Setmana a Sant Andreu (Davant Can Fabra)
La Setmana que ve a Poble Nou (Davant Can Felipa)
La darrera Setmana de juliol a Sants-Monjuïc (Davant CaixaFòrum)
Intèrprets
Jordi Martínez (actor), Pep Pascual (música) i Lola López Luna (ball)
Direcció
Martí Torras
Moviment
Lola López Luna
Composició musical
Pep Pascual
Dramatúrgia
Martí Torras i Marc Artigau
Escenografia
Sarah Bernardy
Disseny de so
Jordi Agut
Vestuari
Gimena G. Busch
Producció executiva
Carles Manrique
Regidoria
Quico Romeu

Una producció del Grec 2012 Festival de Barcelona.

Amb la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), B:SM - Barcelona Serveis Municipals, Centre de serveis socials d’Horta, Fabra i Coats, Centre cultural Can Fabra, Centre cívic Can Felipa i Districte de Sants-Montjuïc.
Amb la col·laboració de Fabra i Coats, fàbrica de creació.

L’autobús fa quatre itineraris amb sortida des dels punts següents:
4-7 juliol: Horta (Centre de serveis socials d’Horta)
11-14 juliol: Sant Andreu (Centre Cultural Can Fabra)
18-21 juliol: Poblenou - Sant Martí: (Centre Cívic Can Felipa)
25-28 juliol: Sants - Montjuïc (Av. Ferrer i Guàrdia 6-8)


ENTRADES AL 50% 
A LES TAQUILLES DEL PALAU DE LA VIRREINA


8.7.12

III CICLE COMPLICITATS EN XARXA, AL TANTARANTANA


III CICLE COMPLICITATS EN XARXA, del 15 d’agost al 16 de setembre
Aforament limitat

Horaris sessions: entre setmana i dissabtes 21h - diumenges 19h
Preus sense promo: entre setmana 15 € - resta de dies 18 €
Podeu reservar enviant un mail a teatre@tantarantana.com o al telèfon 93 441 70 22

TEATRE TaNTaRaNTaNa


III CICLE COMPLICITATS  EN XARXA

PAREJA ABIERTA | DEL 15 AL 19 D’AGOST  
Dossier cat  -   Dossier cast  -   Fotos  -   VIDEO
EL DESENCANTO | DEL 23 AL 26 D’AGOST  
Dossier cat  -   Dossier cast  -   Fotos -   VIDEO
EL RÍO DE LAS PALABRAS | DEL 30 D’AGOST AL 2 DE SETEMBRE
Dossier cat  -   Dossier cast  -   Fotos -   VIDEO

VISITANDO EL ZOO DE CRISTAL | DEL 6 AL 9 DE SETEMBRE
Dossier cat  -   Dossier cast  -   Fotos -   VIDEO
EL SOPAR | DEL 13 AL 16 DE SETEMBRE
Dossier cat  -   Dossier cast  -   Fotos -   VIDEO




TEATRE TANTARANTANA
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona - telèfon 93 441 70 22 | 615 018 838 eferrando@tantarantana.com



TEATRE TANTARANTANA
carrer de les flors 22 - 08001 Barcelona - telèfon 93 441 70 22  -  teatre@tantarantana.com