MANIFEST INTERNACIONAL DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2014Brett Bailey dramaturg i director sud-africà
Allà on hi hagi una societat humana l'esperit de la representació s'hi manifesta. Sota els arbres en petits pobles i en les etapes d'alta tecnologia en la metròpoli global, en els salons de l'escola i en els camps i en els temples, als barris pobres, a les places urbanes, centres comunitaris i en els soterranis del centre de la ciutat, les persones s'ajunten per tenir comunió al teatre efímer mons que creem per expressar la nostra complexitat humana, la nostra diversitat, la nostra vulnerabilitat, en carn viva, i l'alè i la veu.
Ens reunim per plorar i recordar, per riure i per contemplar, per aprendre i per afirmar i imaginar. Per meravellar-nos de la destresa tècnica, i per encarnar déus. Per recuperar l'alè col·lectiu en la nostra capacitat per a la bellesa i la compassió i la monstruositat. Venim a ser activats, i ser poderosos. Per celebrar la riquesa de les nostres diferents cultures, i per dissoldre les fronteres que ens divideixen.
On hi ha societat humana, l'Esperit indomable de la representació es manifesta. Nascut de la comunitat, que porta les màscares i els vestits de les nostres variades tradicions. Aprofita les nostres llengües i ritmes i gestos, i esborra un espai entre nosaltres.
I nosaltres, els artistes que treballen amb aquest antic esperit, ens sentim obligats a canalitzar-ho a través dels nostres cors, les nostres idees i els nostres cossos per revelar les nostres realitats en tota la seva mundanitat i el misteri resplendent.
Però, en aquesta època en què tants milions lluiten per sobreviure, pateixen sota règims opressius i el capitalisme depredador, fugen dels conflictes i dificultats, en què la nostra privacitat és envaïda pels serveis secrets i les nostres paraules són censurades pels governs intrusistes, els boscos estan sent aniquilats, les espècies exterminades, i els oceans enverinats: què ens sentim obligats a revelar?
En aquest món de poder desigual, en què diversos ordres hegemònics intenten convèncer-nos que una nació, una raça, un sexe, una preferència sexual, una religió, una ideologia, un marc cultural és superior a tots els altres, és realment defensable que les arts han d'estar separades de les agendes socials?
Nosaltres, els artistes de sorres i escenaris, estem d'acord amb les exigències dels mercats desinfectats, o fem servir el poder que tenim: per esborrar un espai en els cors i ments de la societat, per reunir a la gent que ens envolta, per inspirar, encantar i informar, i per crear un món d'esperança i la col·laboració de cor obert?
Ens estem conformant, els artistes d’escenaris i arenes, amb les demandes de censura del mercat o agafem el poder que tenim: per netejar l’espai als nostres cors i ments de la societat, per reunir a la gent al nostre voltant, per inspirar, encantant i informant, i per crear un món de col·laboració plena d’esperança,generositat i sinceritat?
Nosaltres els regidors i regidores ens volem afegir al Dia Mundial del Teatre posant el nostre granet de sorra i molta, molta passió per la nostra professió, una tasca que moltes vegades es menysprea i que en èpoques com la que estem passant, hem de reinventar-nos per sobreviure.
Aquí teniu un petit recordant els temps en que no teníem ordinadors, treballàvem amb fotocòpies, llapis i goma per escriure i esborrar tantes vegades com el director canviava el llibret. Finalment l'últim dia ho podíem escriure amb el bolígraf i els més moderns fèiem servir marcadors de colors per diferenciar les diverses seccions, maquinaria, il·luminació, so, utillatge, vestuari...
Violeta Segura
