AREC: 01.2015

31.1.15

LLEIDA: Programació cultural febrer 2015

Etiquetes Programació

NEWS FEBRER 2015

ARTS ESCÈNIQUES

· La mongetera màgica, Festuc Teatre

Diumenge, 1 de febrer, 12 h. Teatre Municipal Julieta Agustí - familiar - 1 h - 6 € / 5 €

· Tenim Nassos, Pallassos Lleida

Dimecres 18 de febrer, 21.30 h. Gratuït

· A House in Asia, Agrupación Sr. Serrano

Dissabte, 21 de febrer, 20.30 h. Sala 2, Teatre Municipal de l'Escorxador - Escorxadijous - 14 € / 10 €

· Informe per a una acadèmia de Franz Kafka

Dissabte, 28 de febrer, 20.30 h. Sala 2, Teatre Municipal de l'Escorxador. 16 € / 12 €

ARTS VISUALS

· 9a Biennal d'Art Leandre Cristòfol

De l'1 de febrer al 24 de maig. Centre d'Art la Panera i DAFO

· Otra Cosa, de La Gran

De l'1 de febrer al 24 de maig. Centre de Documentació del Centre d'Art La Panera

· miniÍndex

De l'1 de febrer al 24 de maig. Espai miniPanera

· Transició democràtica a Lleida. Epíleg: Fernando Sánchez Castillo

Del 18 de febrer al 24 de maig. Centre d'Art La Panera

· Lluís Trepat, La mirada del demiürg

Fins a l'1 de març de 2015. Museu d'Art Jaume Morera. Entrada gratuïta

· Mercat d'art al Pati de les Comèdies

Dissabte 14 de febrer, de les 11 a les 14.30 h.

· Exposició L'altra llum, Dibuixos de Benet Rossell del poemari L'altra llum, de Jaume Pont

Fins el 28 de febrer. Cafè del Teatre.

AUDIOVISUALS

· ANIMAC. Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya

Del 19 al 22 de febrer. Teatre de la Llotja.
Podreu consultar properament la programació a Si voleu més informació

· Nit d'Animac, Porque me da la gana

Divendres 20 de febrer, 23 h. Cafè del Teatre. Gratuït
Selecció d'algunes de les pel.lícules més "especials" (casi freak) presentades a Animac 2015.

· Nit d'Animac, Dee Heys. Especial Animac

Dissabte 21 de febrer, 23 h. Cafè del Teatre. Gratuït
Sessió de dj i vinils amb sabor animaquero total

· Cafè Curt

Dimecres 25 de febrer, 21.30 h. Cafè del Teatre. Entrada lliure

FESTA I CULTURA POPULAR

· Diàlegs culturals: Lo Ranxo de Ponts. Conferència a càrrec de Judith Inglavaga

Dilluns 9 de febrer, 19.30 h. Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida (C. Sant Martí s/n. Baixos de l'església de sant Martí)
Ho organitza: Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida i ACTP. Aurembiaix. Hi col·labora: Ajuntament de Ponts

· CARNAVAL

Del 11 al 18 de febrer de 2015
Properament podreu consultar el programa al web paeria.cat/carnaval

· #Flasmob Lleida

Dissabte 14 de febrer, 20.45 h. Plaça de la Llotja

· Ballades a Plaça. Tallers d'hivern 2015 (Taller avançat)

Dissabte 21 de febrer, 18 h. Local dels Castellers de Lleida

LITERATURA

· Presentació literària Las huellas del silencio de Verónica Rosinach

Dimecres 4 de febrer, 20 h. Cafè del Teatre. Entrada lliure

· L'hora del conte a la Biblioteca municipal de Pardinyes

Els dijous, 5, 12, 19 i 26 de febrer, de 17.30 h - 18 h. Entrada lliure

· Cicle de poesia jove Nou Mesos:Nou (s) Poetes

Dimecres, 11 de febrer, 20 h. Cafè del Teatre de l'Escorxador. Entrada lliure
Escola convidada: alumnes del Taller d'escriptura creativa Ereta apadrinats pel poeta Jordi Prenafeta i Pàmpols. Rapsoda convidada; Verònica Finestres. Organitza: Rapsodes del Sícoris

· Presentació del llibre Motivatrón. La energía para el día a día, Juan Juncosa (ed. Boira)

Dijous, 12 de febrer, 19.30 h. Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura. Entrada lliure

MÚSICA

· Grises

Diumenge 1 de febrer, 20.30 h. Cafè del Teatre. 12 € - Anticipada: 10 €

· Jam Session / Yves Brouqui

Dijous 5 de febrer, 22 h. Cafè del Teatre. Gratuït

· De Josep Teixidor a Ramon Andreu, Quartet Teixidor i el pianista Jordi Castellà

Divendres, 6 de febrer, 20.30 h. Auditori Municipal Enric Granados. Entrada: 10 € / Reduïda: 8 €

· Los Zigarros

Divendres 6 de febrer, 22.30 h. Cafè del Teatre. 12 € / 10 € reduïda

· Arítimia de Rumba .Vine a la festa!, Companyia TicoTacoTeca

Dissabte, 7 de febrer, 18.30 h. Auditori Municipal Enric Granados. Entrada: 12 € / Reduïda: 10 € / 8 € web Orfeó. Ho organitza: Orfeó Lleidatà

· The Brew

Dissabte 7 de Febrer, 22.30 h. Cafè del Teatre. 15 € - Anticipada: 12 €

· La patètica de Txaikovski, Natalalia Sokolovskaia (guanyadora Concurs Ricard Viñes 2013)

Amb l' Orquestra Simfònica del Vallès i Carlos Megías ( trompeta) sota la direcció de Victor Pablo Pérez.
Diumenge, 8 de febrer, 19 h. Auditori Municipal Enric Granados. 20 € / Reduïda: 15 €

· Belako

Diumenge 8 de febrer, 20.30 h. Cafè del Teatre. 12 € - Anticipada: 10 €

· The Dust Queen

Dijous 12 de febrer, 22 h. Cafè del Teatre. 10 € - Anticipada: 8 €

· Gossos

Divendres 13 de febrer, 22 h. Cafè del teatre. 12 € / 10 € reduïda

· Rey del Glam

Dissabte 14 de febrer, 22.30 h. Cafè del Teatre. 13 € - Anticipada: 10 €

· Música i Músics de Lleida. Els mestres de jazz, Banda Municipal Lleida i Folls Nocturns

Diumenge, 15 de febrer, 19 h. Auditori Municipal Enric Granados. 10 € / Reduïda: 6 €

· Skinny Molly + The Golden Grahams

Diumenge 15 de febrer, 20 h. Cafè del Teatre. 24 € - Anticipada: 20 €

· Jóse Maria Villegas, piano

Dilluns,16 de febrer, 20 h . Auditori Municipal Enric Granados. 5 € . Cicle de piano Ricard Viñes

· La vuitena de Dvorák

Pau Codina (violoncel), Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Andrés Salado, director
Dissabte, 21 de febrer, 20.30 h. Auditori Municipal Enric Granados. 25 € / Reduïda: 20 €

· Good Bye Nano!, Smokin' Blues, Ousman Soldier i The Crooners

Diumenge 22 de ferbrer, 20.30 h. Cafè del Teatre. Gratuït

· Sonsonite

Dijous 26 de febrer, 22 h. Cafè del Teatre. 8 € - Anticipada: 6 €

· El Mestre Antoni Serra Oribe dirigeix la Unió Musical de Lleida

Banda Simfònica Unió Musical de Lleida
Antoni Serra Uribe i Esteve Espinosa, directors
Dilluns, 27 de febrer, 20.30 h. Auditori Municipal Enric Granados. 8 € . / Reduïda: 6 €

· Eva Llorens & Manu Moreno

Divendres 27 de febrer. 22.30 h. Cafè del Teatre. 8 €

· El Director desconcertat. Gaudeix amb l'orquestra més esborrajada!

Companyia : Dmusics.com
Dissabte, 28 de febrer, 18.30 h . Auditori Municipal Enric Granados. 12 € / Reduïda: 10€ / 8 € web Orfeó. Ho organitza: Orfeó Lleidatà

· Les Grys-Grys

Dissabte 28 de febrer, 22.30 h. Cafè del Teatre.12 € - Anticipada: 10 €

PATRIMONI

· Submergiu-vos al Dipòsit del Pla de l'aigua

Diumenges, de 12 h a 14 h. Entrada lliure. Dipòsit del Pla de l'aigua. Organitza: Museu de l'Aigua

· Descobriu el Campament de La Canadiense

Dissabtes, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Entrada lliure. Museu de l'Aigua

· Activitats familiars al Museu de l'Aigua

Dissabtes, a les 11 i a les 18 h, experiments i manualitats per a tothom. Campament de La Canadiense. Museu de l'Aigua

· Obertura del Molí de Sant Anastasi

Dissabtes, de 12 h a 14 h. Entrada lliure. Museu de l'Aigua

· Peça del trimestre: DOGDE 3700 GT dels anys 70

De dimarts a dissabte d'11 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumenges i festius, d'11 a 14 h. Dilluns tancat. Museu de l'Automoció Roda Roda

· Visita guiada gratuïta al Museu de l'Automoció Roda Roda

Dissabte 28 de febrer , a les 12 h

30.1.15

El teatre català necessita el públic jove (i viceversa)

Etiquetes Opinió

FONT:

http://www.nuvol.com/noticies/el-teatre-catala-necessita-el-public-jove-i-viceversa/

Oriol Puig Taulé.

Barcelona.

/ 30.01.2015

El cicle de Teatre Jove organitzat per la Sala Beckett s’ha acabat, i esperem que l’any que ve torni. A més de poder veure tres espectacles fets per companyies joves (Els Malnascuts, La Peleona i els P14 de Berlín) el divendres passat vam assistir a una interessant taula rodona per parlar sobre les relacions entre el teatre i el públic jove, organitzada per la Sala Beckett i l’Institut Goethe.

The Wall (Alan Parker, 1982)

La taula no era rodona sinó quadrada i Ursula Wahl ens esperava a tots amb un somriure d’orella a orella. Van ser dues hores de debat, intercanvi d’impressions i preguntes, moltes preguntes, amb una taula nombrosa i interessada en el tema i un públic format per professionals del gremi i periodistes culturals. La sessió es va iniciar amb la presentació d’Elena Martín com a representant dels Malnascuts, el grup en gran part culpable d’aquest cicle de teatre jove a la Sala Beckett. Els Malnascuts es dediquen a fer un parell de convocatòries a l’any perquè joves de 18 a 30 anys interessats en el teatre (ja sigui en la dramatúrgia, la direcció, la interpretació, la il·luminació, etc.) es trobin i tinguin un espai on crear un espectacle, que serà presentat a la Sala Beckett. La idea és una translació del que fa la Volksbühne de Berlín des del 1992, gràcies al que llavors era el seu cap de dramatúrgia, Matthias Lilienthal: deixar un espai als joves perquè creïn i presentin els seus espectacles.

Vanessa Unzalu Troya és la responsable d’aquest grup de joves (els P14) i també va participar a la taula rodona, essent la que va rebre les preguntes més precises i la curiositat més sincera per part de la resta de convidats. La Volksbühne, un dels teatres històrics més emblemàtics de Berlín, disposa d’una sala estable per al grup de joves (al tercer pis del seu mastodòntic edifici) perquè aquests creïn espectacles amb total llibertat. Vanessa Unzalu ens va explicar que ella no intenta “ensenyar” cap tècnica als joves i que deixa que siguin ells mateixos els que trobin el seu propi llenguatge, seguint la premissa de la cançó Another brick in the wall dels Pink Floyd (“Hey! Teachers! Leave them kids alone!”).

Els P14 tenen una responsable que treballa a jornada completa (Unzalu), un tècnic i una sala, presenten ni més ni menys que sis espectacles a l’any i l’escenografia i el vestuari la “roben” directament dels immensos magatzems de la Volksbühne. Tots els teatres públics alemanys realitzen alguna activitat de pedagogia teatral, treballen amb escoles i presenten com a mínim un espectacle a l’any fet per joves (que no vol dir destinat exclusivament al públic jove). Tothom va coincidir que sempre és preferible deixar als joves les eines i l’espai perquè ells mateixos facin teatre, i superar així el convencional sistema de que un adult “comenti” o “expliqui” un espectacle a un grup d’adolescents. Quina millor manera d’aprendre què és i com funciona el teatre que deixant-los la llibertat perquè ells ho experimentin de primera mà?

Un dels arguments en el qual van coincidir tots els participants és en el buit de públic que tenim al nostre país pel que fa als espectadors de 10 a 16 anys. Quan els nens deixen d’anar a veure teatre infantil amb l’escola (o amb els pares, si tenen aquesta sort) i fins que no tenen l’autonomia econòmica per decidir si volen (o no) anar al teatre, hi ha una franja per la qual no existeix pràcticament cap tipus d’oferta escènica.

El director de la Sala Beckett Toni Casares va iniciar la seva intervenció afirmant que ha canviat la manera d’entendre la cultura: ja no es tracta de “donar accés a la cultura” a aquells que per alguna raó no hi tenen accés (per edat, per condicions socials o econòmiques) sinó de deixar que tothom s’expressi com a “bèsties culturals” que som, petits i grans, adults i joves.

Albert Arribas (assessor literari i membre del Comitè de Lectura del TNC) va dir que no es pot comparar un teatre amb un forn de pa, com es va fer en el debat, ja que si bé tothom sap per a què serveix un forn (per a fer pa) no tothom sap per a què serveix el teatre. Defensava que cal dinamitar el teatre, deixar que la gent jove hi entri a fer el que vulgui, i no pas a seguir els esquemes de sempre (en aquest cas, els esquemes dels adults) sinó a fer quelcom absolutament nou i revolucionari.Pablo Ley (Cap del departament de Dramatúrgia i Direcció d’Eòlia) va parlar amb sana enveja dels teatres públics a Anglaterra, on entre moltes altres coses fan activitats per a joves, tallers d’informàtica i les iaies s’hi reuneixen a les tardes a fer ganxet. És a dir, els teatres estan (o intenten estar) oberts als ciutadans.

Another brick in the wall, de Pink Floyd

Josep Maria Viaplana, responsable del portal Jovespectacle.cat i amb molts anys d’experiència en teatre infantil i juvenil, va dir que el problema del teatre per a joves és un peix que es mossega la cua: no hi producció perquè no hi ha un circuit d’exhibició, i no hi ha un circuit d’exhibició perquè no hi ha producció. La tasca que realitza Joan Morros al Kursaal de Manresa, animador sociocultural i responsable del Platea Jove, va ser citada diverses vegades al debat, i es va acordar que a la següent trobada Morros hauria de ser convidat per compartir la seva experiència. Tots els participants van coincidir en què si a cada teatre hi hagués algú amb els objectius tan clars i que fes la feina tan bé com Joan Morros, el teatre per a joves a Catalunya estaria molt millor que a Berlín. També es va criticar que La Mostra d’Igualada es vengui com una fira de teatre infantil i juvenil, quan de “juvenil” només en té el nom, perquè ni accepta ni programa teatre per a joves (s’espera que el nou director de La Mostra, Pep Farrés, canvïi aquesta situació). Entre el públic també hi va haver intervencions interessants, com la d’Andrea Calsamiglia d’El Nus, una associació que fa servir el teatre per a l’acció social, realitzant tallers i teatre-fòrums de prevenció de violència domèstica o sobre identitat de gènere. Calsamiglia va defensar que aquest tipus de projectes tenen més sentit si es promouen des de l’àmbit de la prevenció social que no pas des d’un marc estrictament cultural.

Christina Scheppelmann, la nova directora artística del Liceu també present a la taula rodona, va reconèixer que així com el Petit Liceu programa sis espectacles a l’any dedicats al públic infantil i organitza funcions i tallers per a les escoles, la institució no fa res pensant en els espectadors de 14 a 18 anys. Aleix Fauró, director de La Virgueria, va afirmar que no cal que surtin joves en escena o es tractin temes específicament juvenils per interessar al públic més jove, i Pau Carrió va estar-hi d’acord dient que els dos últims espectacles que ha dirigit (Ivan i els gossos i Victòria d’Enric V, al Lliure de Gràcia) no estaven pensats per a un públic jove, però que es van omplir d’espectadors d’aquesta edat. Carla Torres, dramaturga i directora de La Peleona, va reflexionar en veu alta que ens podem prendre el fet que en el teatre per a joves “tot està per fer” de forma negativa o, tot el contrari, de forma súper positiva, i que tots els teatres públics s’haurien de barallar per tenir grups com Els Malnascuts.

Es va parlar de Sílvia Duran, la responsable de l’Àrea de Públics de l’ICEC (Institut Català d’Empreses Culturals) i es va sentir una veueta que deia “Ei, que estic aquí!”, ja que es trobava entre el públic assistent. Duran va anunciar que estava oberta a reunir-se amb tothom que ho desitgés, va recordar iniciatives sorgides del Departament de Cultura, com ara “Escena 25”, i va afirmar que treballava molt. Oriol Broggi (en certa manera, el convidat de pedra de la jornada) va deixar anar una pregunta que va quedar sense resposta: “Per crear públics és necessari crear un càrrec de públics?”.

Va ser una taula rodona llarga i interessant, que va deixar molts interrogants a l’aire i va demostrar que el teatre català encara té molta feina a fer per tal de recuperar (i crear) un públic jove. Aquesta tasca s’ha de realitzar des de totes les institucions i teatres, des de totes les companyies i iniciatives escèniques. Donar les eines (això vol dir els espais i, sobretot, la confiança) perquè els joves puguin expressar-se a través del teatre. Deixar que experimentin i que fracassin. Deixar que facin teatre i, si va bé, en un futur proper tindrem tant espectacles com espectadors joves.

29.1.15

Mercè Arànega i Anna Güell: dues dones en el seu millor moment

Etiquetes Espectacles

L’alè de la vida es podrà veure a la Sala Muntaner fins el 7 de mar

Montse Barderi

Montse Barderi és escriptora i periodista. Patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal.

Poques coses trobo més injustes i inacceptables que sentir a una actriu dient: “Ara estic en el moment difícil que ja no puc ser la noia de la història però sóc massa jove per ser la iaia”. “Així és, però pots ser la dona interessant” li contestaria. La dona “al punt” que té prou energia per fer-ho tot, i prou coneixement per saber de què va la vida”. En aquest sentit s’agreix infinitament propostes intel·ligents, interessants i d’alt nivell teatral com L’alè de la vida, que es podrà veure a la Sala Muntaner a partir del 28 de gener. Dissabte passat el Teatre Alegria de Terrassa en va oferir una preestrena.

L’alè de la vida ens explica la trobada de dues dones que, com se’ns diu molt dignament al programa de mà, són “madures però amb l’expectativa considerable de futur”. Mercè Arànega i Anna Güell interpreten dues dones que es troben al llarg de dos dies per conèixer-se, ja que durant 25 anys han convertit el mateix home – una ha estat l’amant i l’altra l’esposa. Les seves interpretacions són un luxe, perquè estem parlant de dues grans actrius fent un tête a tête amb un diàleg profund, intens i interessant. I que, en cap cas cau en tòpics: volen enterrar una història comuna que ha durat 25 anys i volen continuar la seva vida. Totes dues són dones amb una bona vida, una és escriptora i l’altra treballa en un museu.

Una ha optat per una vida dedicada a millorar el món i l’altra ha estat mestressa de casa. Però ara totes dues són on volen ser i estan on volen estar, i poc o res tenen a veure amb el “club de les primeres esposes”, perquè ja fa estona que s’han promès amb la bona vida. Es nota que tant Mercè Arànega com Anna Güell creuen en el paper que fan, en l’obra que representen, i que estan al seu hàbitat natural: un bon text que les desplega com actrius d’alt nivell. I ell? On és ell? L’home compartit que no surt. És el protagonista dels contes de Carver: l’home descol·locat, que falla sense parar les dones que se l’estimen. L’home del despreniment, de la perplexitat, que és incapaç de satisfer ningú perquè ni sap ni entén què s’espera d’ell. Per mi l’home Carver és aquell que estrella les seves naus una vegada i una altra sense remissió ni culpa.

Però el text no és de Raymond Carver sinó que va ser escrit l’any 2002 per David Hare, un gran dramaturg britànic, autor d’obres com Celobert i L’habitació blava que hem pogut veure a casa nostra de la mà de Josep Maria Pou i David Selvas respectivament. La direcció és de MagdaPuyo i l’escenografia és austera i sorprenent, molt pocs elements i un joc de llums inesperat per fer més curts els intervals de canvis de situacions. Molt recomanable per a tothom. Un bon text, una gran interpretació i la necessitat, imperiosa, urgent, impostergable, d’oferir al món models de dones esplèndides durant les llargues dècades que hi ha entre la joveneta i la iaia.

TEATRE LLIURE: Somni americà - trailer

Etiquetes Teatre, Vídeo

Les Antonietes i La Kompanyia Lliure s'han ajuntat per fer la travessa dels grans autors dramàtics nord-americans del segle XX. A Amèrica tothom pot triomfar, si no el desperten del somni.
Durant els anys 20, els Estats Units d’Amèrica viu un decenni d’esplendor econòmic i social que s’acaba coneixent com El somni americà. Aquesta expressió ve a dir que qualsevol persona que treballi durament i amb perseverança pot ascendir en l’escala social fins el límit que ella mateixa es proposi. Gairebé cent anys després, aquesta definició s’ha allotjat al subconscient de la nostra societat amb tal força que l’èxit sembla ser la única opció vàlida per a tots els ciutadans del món.
Però què passa amb tots aquells que rebutgen aquest somni d’èxit individual i persegueixen un somni més petit i col·lectiu, fet a mida, un somni en el qual creure sense la necessitat d’estar eternament adormits? Hi ha lloc per a ells en el nostre món?
Oriol Tarrasón

intèrprets
Pep Ambròs Kit / Laura Aubert Harry / Paula Blanco Kitty / Javier Beltrán Dudley / Annabel Castan Blanche / Mireia Illamola Elsa / Pol López Tom / Arnau Puig Nick / Bernat Quintana Will / Mima Riera Mary / David Verdaguer Joe / Tennessee gos

escenografia Assad Kassab / vestuari Maria Armengol / caracterització Ignasi Ruiz i Montse Sanfeliu / il·luminació Iñaki Garzón / so Roger Julià / assesora de moviment Fátima Campos
ajudant de direcció Ariadna Castedo / ajudant d'escenografia Paula Santos / ajudant de vestuari Clara Peluffo / alumna en pràctiques de direcció de l'Institut del Teatre Sigrid Pérez-Obiols / alumna en pràctiques de vestuari de l'Institut del Teatre Alba Macfarlane
producció Teatre Lliure
amb la col·laboració de Cebado, D'Orleac i Steinhart

28.1.15

Concerts per a nadons - Suite n1 - Els batecs del cargol

Etiquetes Música, Vídeo

Direcció: Carles Pedragosa Amb l'assessorament musical i pedagògic de Paolo Lameiro :: Diumenge 22 de març, 12 i 16 h :: Teatre de Salt :: Compra la teva entrada a www.teatredesalt.net

CENTRES CÍVICS DE BARCELONA: CICLE DE CONCERTS

Etiquetes Música

26.1.15

Ahir vespre va morir la Tays Sampablo, companya de professió, afiliada a l'AREC i membre de l'anterior Junta directiva. Volem recordar-la amb la seva voluntat de treball i les seves ganes de viure. Et trobarem a faltar. Fins a sempre Tays

Demà, dia 27 de gener, tindrà lloc la cerimònia de comiat al tanatoria de Sancho d'Àvila, a les 13:25 del migdia.