Quan el bus número 44 arriba a Enlloc comença una de les funcions més originals del Grec 2012
La Vanguardia en català | 21/07/2012 - 00:00h
Si volguéssim aplegar totes les novel·les i pel·lícules que prenen el tren com a escenari principal no en tindríem prou amb un d'aquests AVE que circulen amb poc passatge. No cal haver llegit Patricia Highsmith per saber que els estranys atenyen una inquietant proximitat als vagons. Tothom tindrà els seus trens preferits, ja sigui el luxós Orient Express en el qual Agatha Christie situà un crim peculiar o els trens més rigorosament vigilats de Bohumil Hrabal. El tren és un saló de lectura excel·lent i té un prestigi consolidat a còpia d'històries ferroviàries de tota mena. En canvi, els autobusos circulen per rutes menys recordades. No vol dir que la ficció no els hagi explorat. El meu bus favorit és el bibliobús que Alan Bennett situa al Palau de Buckingham quan fa que la reina d'Anglaterra esdevingui lectora a la novel·la Una lectora poc corrent. Potser els cinèfils d'una certa generació recordaran Bus stop amb Marilyn Monroe i els més joves Speed, aquella exploració del moviment perpetu en forma de thriller cardíac: un bus carregat d'explosius que esclataran si la velocitat es redueix massa. Res de tot això succeeix a l'única unitat del bus articulat 44 que circula aquestes setmanes per Barcelona, amb una destinació que desperta la curiositat de tots els vianants: Enlloc.
És un bus verd i llarg, dels primers articulats que van recórrer Barcelona a finals dels seixanta. Cada vespre surt dues vegades d'un barri de la ciutat, a les set i les nou, amb destinació a un lloc perdut que no desvelaré. Avui i demà, de Can Felipa, al Poblenou. Les primeres setmanes de juliol ha circulat per Horta i per Sant Andreu. La setmana entrant ho farà per Sants. El bitllet és molt més car que el dels altres busos que van per la ciutat, inclòs el turístic, però val molt la pena pujar-hi. El trajecte no és gaire llarg i l'interior està ple d'objectes abandonats, sobretot sabates escampades per sota de tots els seients. I llibres. Però quan el bus 44 arriba a Enlloc el conductor apaga el motor, fa sonar una campana i comença una de les funcions més originals d'aquest Festival Grec.
Els passatgers ens transformem, exactament en un minut i 44 segons, en espectadors. Jordi Martínez ens comença a explicar una història relacionada amb un dels parells de sabates que hi ha per allà i el temps es suspèn. Acompanyat per la ballarina Lola López Luna i el músic Pep Pascual, Martínez aconsegueix que la ficció teatral no necessiti de cap quarta paret. Cada cop són més freqüents les experiències de teatre de proximitat, fora dels recintes adequats a la pràctica teatral.
En aquest cas, la tria d'un vehicle de les dimensions d'aquest bus i la possibilitat de moviment per indrets diversos de la ciutat fa de la funció L'ànima del bus, de Martí Torras i el mateix Martínez, amb ajuda d'Homer i Lizano, una experiència que cap amant del teatre s'hauria de perdre. Perquè la història dels tres germans que vivim allà dins es projecta d'una manera magistral en un espai quotidià impregnat per les ànimes dels milers de passatgers que abans l'han ocupat.
