Mourad
Merzouki
És ballarí i coreògraf de Hip Hop, director de la companyia Käfig
Ell és l'ambaixador del Dia Internacional de la Dansa 2014 i l'encarregat de transmetre el missatge d'aquest any.
Tot artista té l'orgull del seu art.
Tot artista defensarà sempre l'art que l'ha colpit. L'ha buscat i perdut, i per això desitja intensament compartir-ho. És el ressò d'una veu, l'escriptura trobada, la interpretació d'un text que ofereix a la humanitat, la música amb la què l'univers ens deixa de parlar, el moviment que obre les portes a la gràcia.
Jo tinc per la dansa no només l'orgull del ballarí i del coreògraf, però també una reconeixença profunda. Ha estat la meva oportunitat. S'ha convertit en la meva ètica per la noblesa de la seva disciplina. És per ella que descobreixo el món cada dia.
Íntima a mi mateix, m'anima cada dia amb l'energia i la generositat que li són pròpies. La seva poesia em tranquil·litza.
Doncs jo diré, que jo no existiria sense la dansa? Sense la capacitat que em va donar per expressar-me? Sense la confiança que he trobat per superar les pors, per escapar de les rutes condemnades?
Submergit gràcies a ella en la bellesa i en la complexitat del món, jo vaig esdevenir ciutadà, ciutadà singular reinventant els codis al llarg de les trobades, fidel als valors de la cultura Hip Hop que transforma l'energia negativa en força positiva.
Jo visc la dansa quotidiana com un honor. Però visc aquest honor preocupat. Constato la pèrdua de punts de referència, d'impossibilitat per imaginar el seu futur per part dels joves procedents de barris humils que han crescut en la frustració i la tensió. Sóc semblant a ells, tots som com ells. Em sento animat, potser més que altres, a donar exemple per ajudar-los a redoblar la vida.
La societat no és més rica què les riqueses de cadascun?
La cultura, uneix més que un discurs. Tingueu valor, assumiu riscos, malgrat els obstacles i l'odi als que sens dubte us enfrontareu, la bellesa del món sempre estarà al vostre costat. Com la dansa ho ha estat per a mi. Amb la seva força singular que fa desaparèixer les distincions socials, aquelles lligades als nostres orígens, deixant només el moviment dels cossos en la seva simple humanitat, els éssers humans de tornada a la seva expressió més simple, únic i comú.
Finalitzo citant les paraules de René Char que em recorden cada dia que no hem de deixar que ningú ens encasellin en un paper ja escrit:
«Imposa la teva sort, estreny la teva felicitat i vés cap al teu risc. A mirar-te, s'habituaran»
¡Llavors proveu, caigueu i recomenceu, però sobretot danseu, no pareu mai de dansar!
És ballarí i coreògraf de Hip Hop, director de la companyia Käfig
Ell és l'ambaixador del Dia Internacional de la Dansa 2014 i l'encarregat de transmetre el missatge d'aquest any.
Tot artista té l'orgull del seu art.
Tot artista defensarà sempre l'art que l'ha colpit. L'ha buscat i perdut, i per això desitja intensament compartir-ho. És el ressò d'una veu, l'escriptura trobada, la interpretació d'un text que ofereix a la humanitat, la música amb la què l'univers ens deixa de parlar, el moviment que obre les portes a la gràcia.
Jo tinc per la dansa no només l'orgull del ballarí i del coreògraf, però també una reconeixença profunda. Ha estat la meva oportunitat. S'ha convertit en la meva ètica per la noblesa de la seva disciplina. És per ella que descobreixo el món cada dia.
Íntima a mi mateix, m'anima cada dia amb l'energia i la generositat que li són pròpies. La seva poesia em tranquil·litza.
Doncs jo diré, que jo no existiria sense la dansa? Sense la capacitat que em va donar per expressar-me? Sense la confiança que he trobat per superar les pors, per escapar de les rutes condemnades?
Submergit gràcies a ella en la bellesa i en la complexitat del món, jo vaig esdevenir ciutadà, ciutadà singular reinventant els codis al llarg de les trobades, fidel als valors de la cultura Hip Hop que transforma l'energia negativa en força positiva.
Jo visc la dansa quotidiana com un honor. Però visc aquest honor preocupat. Constato la pèrdua de punts de referència, d'impossibilitat per imaginar el seu futur per part dels joves procedents de barris humils que han crescut en la frustració i la tensió. Sóc semblant a ells, tots som com ells. Em sento animat, potser més que altres, a donar exemple per ajudar-los a redoblar la vida.
La societat no és més rica què les riqueses de cadascun?
La cultura, uneix més que un discurs. Tingueu valor, assumiu riscos, malgrat els obstacles i l'odi als que sens dubte us enfrontareu, la bellesa del món sempre estarà al vostre costat. Com la dansa ho ha estat per a mi. Amb la seva força singular que fa desaparèixer les distincions socials, aquelles lligades als nostres orígens, deixant només el moviment dels cossos en la seva simple humanitat, els éssers humans de tornada a la seva expressió més simple, únic i comú.
Finalitzo citant les paraules de René Char que em recorden cada dia que no hem de deixar que ningú ens encasellin en un paper ja escrit:
«Imposa la teva sort, estreny la teva felicitat i vés cap al teu risc. A mirar-te, s'habituaran»
¡Llavors proveu, caigueu i recomenceu, però sobretot danseu, no pareu mai de dansar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada