12.12.11

AQUESTA SETMANA A LA CENTRAL


Llibreries

La Central
Mallorca, 237
08008 Barcelona


La Central del Raval
Elisabets, 6
08001 Barcelona

La Central del MACBA
Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona

La Central del MUHBABaixada de la llibreteria, 7
08002 Barcelona
La Central del MNCARS
Ronda de Atocha, 2
28012 Madrid
La Central de la Fundación MAPFREPaseo de Recoletos, 23
28004 Madrid


     
    

      
...

Presentacions i lectures

Eva, así se hizo la película, de Kike Maillo, Ocho y Medio
Un futur proper, on els éssers humans viuen acompanyats de criatures mecàniques, l'Àlex, un enginyer cibernètic, regressa a Santa Irene amb un encàrrec molt específic de la Facultat de Robòtica: la creació d'un nen robot. En aquests deu anys d'absència, la vida ha seguit el seu curs per al seu germà en David i per a la Lana que, després de la marxa de l'Àlex, ha refet la seva vida. La rutina de l'Àlex es veurà alterada de forma casual i inesperada per l'Eva, la increïble filla de la Lana i en David, una nena especial, magnètica, que des del primer moment estableix una relació de complicitat amb l'Àlex. Junts emprendran un viatge que els precipitarà a un final revelador.
Eva és el primer projecte internacional d'Escándalo Films focalitzat en la seva nova fita: unir el valor tècnic i artístic dels nous cineastes, autors i actors per generar un projecte d'interès dirigit a un mercat mundial. Prova d'això és el gran èxit comercial de la pel.lícula que ha estat venuda per Wild Bunch a Alemanya, Italia o Amèrica Llatina, entre d'altres territoris, destacant l'adquisició de The Weinstein Company per a EEUU, Anglaterra i Canadà.

Kike Maíllo (Barcelona, 1975). Va estudiar a l'ESCAC. El seu segon curtmetratge, Los perros de Pavlov (2003) ha guanyat una dotzena de premis en diferents festivals, entre els quals destaquen el Premi al Millor Curtmetratge de producció espanyola al MECAL 2004 i el Premi al Millor Guió i Premi Especial del Jurat al Festival de Munich. El 2009 realitza la reeixida sèrie d'animació per a adults Arròs Covat, a partir d'una idea original de Juanjo Saez. Avui dia imparteix classes de guió i de direcció cinematogràfica a l'ESCAC. EVA és el seu primer llargmetratge.

La presentació del llibre Eva, así se hizo la películacomptará amb la presència del director i del equip artístic de la pel·lícula.

Dimecres 14 de desembre, a les 19:30h, a La Central.

Mini-taller

Un hort a casa, Combel Editorial
Genís és el nen protagonista d'aquest llibre. Ens explica com un bon dia els seus pares van decidir plantar un hort a la terrassa de casa seva. Amb la família d'en Genís podrem aprendre tot el que cal saber per cultivar els nostres propis aliments, des de la tria de les llavors fins al moment de la collita.
Vols també aprendre a plantar els teus propis aliments d'una manera ecològica i sostenible? L'autora del llibre, Georgina Duran, t'ho ensenyarà.

Un taller per a nens i nenes a partir de 5 anys.

Dissabte 17 de desembre, a les 12h, a La Central del Raval.

Presentacions i lectures

La conejita Marcela, d'Esther Tusquets, Kalandraka
Marcela és una conilleta diferent de la resta d'habitants de la seva comunitat. No només pel seu ull tort, que li tapen amb unes lents fumades, sino perquè no s'adapta a les normes establertes i per això, un dia s'escapa. El seu proper destí és un poblat de conills negres i blancs que funciona al revés del seu lloc de procedència.
Aquesta rondalla, escrita al 1979, aborda qüestions com l'educació en igualtat, el respecte per les diferències, la tolerancia i la convivència entre cultures, races i creences. La seva protagonista és rebel, agosarada i no en té res de convencional; rebutja les injustícies i recerca la felicitat, fidel als seus ideals.

Esther Tusquets (Barcelona, 1936). Va estudiar Filosofia i Lletres a les Universitats de Barcelona i Madrid. Als anys 60 va fundar l'editorial Lumen, de la que va estar la directora durant 25 anys. Al 1978 va publicar la seva primera novel·la, El mar de todos los veranos, amb la que va iniciar una trilogia a la que va seguir El amor es un juego solitario, amb la que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona, i va concluir amb Varada tras el último naufragio. També és autora de contes infantils i llibres de relats. En la seva àmplia trajectòria editorial va contribuir a forjar el camí professional d'autors com Miguel Delibes, Ana María Matute, Pablo Neruda, Carlos Barral, Anna María Moix, Cristina Peri Rossi i Carmen Martín Gaite, entre d'altres.
María Hergueta (València, 1984). Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca. També va estudiar a les facultats deBelles Arts de Brera (Itàlia) i Barcelona, ciutat en la que actualment resideix i treballa.

La presentació anirà a càrrec de l'autora, de la il·lustradora i del director de Kalandraka,Xosé Ballesteros.

Dijous 15 de desembre, a les 19h, a La Central del Raval.

Presentacions i lectures

Aquarium, de Marcelo Figueras, Alfaguara
La dona de l'Ulisses va fugir a Israel amb els petits fills de la parella. Com Orfeu, com Dante i Virgili, ara l'Ulisses Rosso haurà de travessar el seu propi infern per a tractar de recuperar el que més s'estima. Emprendrà el viatge a una nació dislocada per la paranoia, trencada per una violència que no s'atura. Els seus guies seran l'Irit Rosenblum, una artista que ni tant sols parla el seu idioma, i el taxista Fayeq Haridi, tant astut com entranyable.

Marcelo Figueras (Buenos Aires, 1962) és escriptor, cineasta i periodista. A finals de l'any 2000 va visitar l'Israel per cobrir la segona Intifada per a la revista espanyola Planeta Humano. D'aquesta experiència llímit van sorgir les històries que explica Aquarium. Ha publicat diverses novel·les i va escriure amb Marcelo Piñeyro els guions de Plata quemada (Premi Goya a la millor pel·lícula de parla hispana) i Las viudas de los jueves. També va escriure els guions de Kamchatka (millor guió del Festival de L'Havana) iRosario Tijeras.

Els presentadors seran el escriptorJuan Gabriel Vásquez i el periodista i escriptorRodrigo Fresán.

Dijous 15 de desembre, a les 19h, a La Central.

Presentacions i lectures

El laberinto del amor, d'Òscar Pujol, Libros del Silencio
En el temps de la gratificació immediata, les solucions fàcils i l'abolició de les frustracions, pocs conceptes podrien semblar tan abocats a l'extinció com el de la parella. Perquè l'amor és una empresa que exigeix un nivell de compromís, generositat i esforç enorme, i no ofereix, a canvi, cap garantia d'èxit. No hi ha fórmules assegurades per assolir-lo, però sí podem, com proposa l'Òscar Pujol, transformar la nostra visió: entendre l'amor com un laberint en el que deixar-nos perdre; convertir el propi viatge, els seus conflictes i patiments, i també els seus moments d'alegria i plaer, en l'autèntica destinació.L'Òscar Pujol Riembau (Arboç del Penedès, Tarragona, 1959) va estar el primer director de programes educatius de Casa Àsia i, des del 2007, hi és al capdavant de l'Institut Cervantes a Nova Delhi. El 1986 va traslladar-se a Benarés, on va llicenciar-se en Filologia Sànscrita, va doctorar-se a la Universitat Hindú i va tenir el privilegi d'estudiar sànscrit amb erudits tradicionals. Ha traduït diversos llibres del sànscrit i ha publicat un estudi sobre Patañjali, l'autor dels aforismes del ioga, i ha editat el diàleg intercultural entre Rafael Argullol i Vidya Nivas Mishra titulat Del Ganges al Mediterráneo. A més, és l'autor del Diccionario sánscrito-catalán, en la redacció del qual va invertir 12 anys i de la qual prepara la versió espanyola en aquestos moments. Presentació amb Gonzalo Canedo, editor de Libros del Silencio iel periodista de La Vanguardia Víctor Amela.

Dimarts 13 de desembre, a les 19h, a La Central.

Presentacions i lectures

La femme visible (La dona visible), de Salvador Dalí, Edicions Andana
La dona visible va aparèixer a París el desembre de 1930. Dalí tenia aleshores vint-i-sis anys I aquest era el primer llibre que publicava. L'obra va causar una forta impressió en el grup surrealista parisenc al qual el pintor s'havia incorporat feia poc més d'un any. Els surrealistes, amb Breton al capdavant, van quedar totalment meravellats en comprovar que les facultats creatives d'aquell xicot extremadament tímid, que a penes era capaç de parlar, depassaven de bontros el domini de la pintura.
Aquesta edició inclou la reproducció de la versió original en francès a més de la traducció al català del poeta Enric Casasses anotada per l'especialista dalinià Vicent Santamaria de Mingo.

La presentació anirà a càrrec de Joan Maria Minguet, professor d'Història d'Art Contemporani i d'Història del Cinema a la UAB. També hi seran presents Vicent Santamaria de Mingo (editor del llibre) i Enric Casasses (traductor).

Dimarts 12 de desembre, a les 19:30h, a La Central del Raval.

Presentacions i lectures

Contra la postmodernidad, d'Ernesto Castro, Alpha Decay
Contra la postmodernidad entaula una polèmica amb les principals contribucions polítiques, sociològiques i filosòfiques dels darrers temps. Compareixen davant el tribunal pensadors com Zygmunt Bauman, Anthony Giddens, Agnes Héller, Toni Negri, Simon Critchley, Gianni Vattimo, Eloy Fernández Porta i Jean-François Lyotard, entre d'altres. Es discuteixen les fal·làcies de l'economia neoclàssica, el fetitxisme de l'alteritat radical i la retòrica de la diferència. A això s'afegeix una àrdua polèmica amb aquella forma de filosofia obsessionada amb el suïcidi de la raó, la mort de la metafísica i la superació de la Modernitat. També es debateix sobre la crisi del projecte europeu i sobre moviments socials recents com el 15-M o la primavera àrab.

Ernesto Castro (Madrid, 1990) estudia Filosofía en la UAM. Treballa com a crític enQuimera. Ha col·laborat en mitjans com Revista de Occidente, Voz y Letra, Bajo Palabra, Mombaça, SalonKritik i Cuadernos del Ivám. Interessat en qüestions d'estètica, estudis culturals i teoria de la imatge aplicats especialment al cinema, la poesia i l'art contemporani. Ha publicat els llibres col·lectius d'assaig Bizarro (Delirio, 2010) i Red-acciones (Caslon, 2011).

L'assagista i professor de Nous Àmbits Literaris a la Universitat Pompeu FabraEloy Fernández Porta presentarà el llibre juntament amb l'autor.

Dilluns 12 de desembre, a les 19h, a La Central del Raval.