Publicat per Teresa Bruna (Teatralnet) 26/03/2013
Aquesta tarda (dilluns, 25) la plaça Universitat feia goig. Un escenari, focus, molts globus blancs anunciant el Dia Mundial del Teatre i tauletes amb targetes que portaven noms de teatres de Barcelona, indicaven als vianants casuals que alguna cosa era a punt de passar. Molts, però, ja ho sabien i s'han afanyat a agafar els millors llocs als bancs. I a les 18,15 ha començat l'espectacle: "Si el públic no va al teatre, el teatre anirà al públic!", diu el lema d'enguany proposat per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) i l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya i Teatre Públics (ADETCA). I així ho han fet. S'ha celebrat el Dia Mundial del Teatre oferint teatre al carrer. És cert que avui no és 27 de març -Dia Mundial del Teatre instituït per la Unesco- però és dilluns i és festa als teatres. I es tractava de fer pinya i que hi assistissin el major nombre de professionals possible.
La festa ha estat, sobretot, reivindicativa. Adolf Baqués, membre de la junta de l'AADPC ens ho confirma: "Aquest any és el primer Dia Mundial del teatre amb un 21% d'IVA! I cal afegir la retallada de subvencions i la crisi generalitzada. El teatre és un dret, no un luxe, i ha d'estar obert a tothom. Ho hem volgut explicar fent que l'espectador pugui veure què s'està fent als teatres des d'un lloc obert, el carrer", explica. Una taula recollia firmes per demanar la immediata baixada de l'IVA... si pot ser, a un 4%!
El Mestre de Cerimònies i presentador ha estat l'actor Enric Cambray, que ho ha fet i preparat "amb molt de gust". La festa consistia en què algunes companyies en cartell a Barcelona oferissin un tast del seu espectacle al públic per obrir-los les ganes d'anar a veure'ls. Mentrestant, a les taules dels teatres, els protagonistes estaven disposats a conversar amb el públic amb absoluta proximitat. I entremig, omplint tots els blancs, els BUH (Brigada Urbana de Humor), amenitzant la vetllada mentre els artistes preparaven. Després, a les 20 h, el teatre Romea acolliria la part més institucional.
Els artistes anaven arribant: Jordi Boixaderas i Claudia Benito han estat dels primers en posar-se a la taula del Teatre Almeria, on fan Com dir-ho?, de Benet i Jornet. A la Taula del Tantarantana, compartida amb la de la Sala Beckett, hi ha la Companyia de l'Enjòlit (Si no ens paguen, no paguem!, de Dario Fo. No hi falten els de Bona gent (Teatre Goya Codorniu), però no els veiem a cap taula. Són allà, treballant ja que Jordi Casanovas i Carol Muakuku són de l'organització. També hi és Àngela Jové, animada, de taula en taula parlant amb tothom. A la taula del Círcol Maldà hem vist a Pep Tosar i Òscar Muñoz, dos dels 10 intèrprets de Mestre i Margarita. També hi eren els de Sala Àtrium, ja amb el cartell de Litoral, la primera part de la trilogia de Wajdi Mouawad, de la que ja hem vist Incendis i que s'estrenarà al Romea. I el TGB, el Versus, la Muntaner, la companyia de T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, Bernat Quintana, en representació del Cyrano de Bergerac, la companyia Dei Furbi, que són a La Seca amb La flauta màgica... Incomptables! Ah! I la Sala Fènix, la última incorporació a la cartellera barcelonina, que també hi ha volgut estar present.
Les actuacions s'han centrat en els musicals. Els primers en actuar han estat el Quartet i Teatro Calánime, que són al TGB amb Cuentos cruentos. Després hi ha intervingut Reugenio, que és al Club Capitol; Roger Berruezo, Xènia García, Xavi Duch, Maria Santallusia, els quatre protagonistes de The Wild Party -en cartell al TGB- han fet un bon lluïment de les seves excel·lente veus; La Barni Teatre, han ofert un deliciós tast de Le llaman cobla tot avisant que acaba diumenge...
Vora les 19 h, Lluís Pasqual ha llegit el Manifest de l'AADPC, que ell mateix ha escrit. Ha estat 100% reivinicatiu: "Ciutadans, que si esteu aquí vol dir que el teatre encara significa alguna cosa per vosaltres, ja n'hi ha prou! Ha arribat el moment de perdre la por i des de qualsevol escenari, o convertint en escenari el carrer, ser els primers en alçar la veu per exigir als nostres governants educació, sanitat, no més morts pels desnonaments i teatre".
La festa ha continuat amb altres actuacions que no hem pogut veure perquè hem marxat fletxats al Romea, on començava l'Acte Instucional.
ENRIC CAMBRAY TAMBÉ S'ESTRENA COM AUTOR
Un dels herois de la festa, Enric Cambray, el Mestre de Cerimònies, ha sacrificat el temps de presentar el seu proper espectacle en favor de la festa, el primer que escriu, dirigeix i interpreta, amb tres actors més. Per això, hem esperat pacientment que li sobressin dos minuts. Ha valgut la pena: l'espectacle es dirà Els guapos són els raros: "He barrejat molts ingredients. He buscat un llenguatge perquè la gent de la meva generació perdi la por a anar al teatre. És participativa, la gent haurà de tweetejar en directe... Serà el primer espectacle amb instruccions d'us! Però no els farem treballar...", promet.
Parla de tres nois perdedors, marginats, sobre els quals els guais han fet una juguesca. Els han convençut de fer una cosa que, si la fan bé, passaran a ser ells els guais. Però els enganyen... "Tracta de l'efímer de l'èxit, d'una societat que ens fa destacar a la tele i a les xarxes per fer-nos caure quan en sorgeix un altre", diu l'Enric.
El llenguatge és força original. L'ha escrit ell, però hi ha anat incorporant frases de temes de Manel –el títol ja fa referència a un tema del grup- quan coincidien amb la intenció de l'escena: "És com un antimusical, ja que en comptes de inventar una història per lligar-la amb la música, jo ho faig a l'inrevés: primer escric la història i després, incorporo frases de cançons importants per la meva generació". La música no és del tot absent: les Mamzelles han composat un tema expressament per l'obra i encara sonarà alguna cosa més. Un muntatge, doncs, de difícil definició però amb "molts registres" que
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada