A
diferència dels anteriors discs, Pau Vallvé aquest cop ha volgut fer un
disc de cançons, sense despistar-se en la producció, ni en la
orquestració. Fer un disc de banda, que soni homogeni, amb un so
concret, i per això s’ha limitant els instruments a fer servir: només
guitarres, baixos, bateries, teclats i veu. És un disc molt més clàssic,
més de tocar i cantar i deixar-se d’històries. El disc, com sol fer
sempre, l’ha produït, gravat i mesclat ell sol, i també, com és
habitual, ha tocat ell tots els instruments. S’ha tancat durant tres
mesos al seu estudi i n’ha sortit amb aquest nou treball. El disc
l’edita Amniòtic Records, el seu propi segell discogràfic.
Aquest
cop però, a diferència del disc “2010” en el què no hi va col·laborar
ningú més, ha comptat, per fer coros en plan taverna en alguna de les
cançons, amb alguns amics (Maria Coma, Joan Colomo, Ramon Rodríguez (New
Raemon), Ricky Lavado (Standstill), Jordi Lanuza (Inspira), Nico Roig,
etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada