DillunsdeCinema a la BiblioMusiCineteca
(Vila Vilà, 76- M. Paral.lel)
(Vila Vilà, 76- M. Paral.lel)
Dia
9 de Febrer a les 19 hores
Cicle
: Filmat a Barcelona
Asalto
al Banco Central
El 23
de maig de 1981, sols tres mesos desprès de l´intent de cop d´estat del 23 F,
es va produir un assalt a la seu del Banc Central de Barcelona, en plena plaça
de Catalunya/Rambles. Varen ser 37 dramàtiques hores de tensió que varen
paralitzar la vida de la ciutat i seguit en tensa expectació a la resta de
l´estat espanyol.
Dos
anys desprès de produir-se els fets, el 1983, el realitzador Santiago
Lapeira va rodar aquesta pel.lícula reproduint fidelment tot el que va
passar. De nou la plaça Catalunya va ser ocupada per les tanquetes de la
policia i el Banc Central pels atracadors i els segrestats, sols que en aquesta
ocasió es tractava de la filmació d´una pel.l´´icula i tots eren actors i
figurants.
Guió de
Santiago Lapeira i Alberto Speratti. Fotografía de Francisco Riba. Duració : 93
minuts. Producció : Charol Films/Look Films/Traveling Films
Actors : José Sacristán, Isabel Mestres, Alfred Lucchetti, Arnau Vilardebó, Víctor Israel, Joan Borràs, Fernando Guillén, Blai Llopis, Francesc Orella, Salvador Vidal, Carlos Herrera, Manel Dueso, Teresa Manresa, Pep Guinyol,
Llàtzer Escarceller, Oscar Mas, Isabel Moncusí, Josep Minguell, Montserrat Calvo, Antonio Dominguez i les veus de Rogélio
Hernández, Felipe Peña, Antonio de Vicente, Fernando Ulloa, Camilo García,
Antonio Lara, Jesús Ferrer, Julia Otero……
Santiago Lapeira,
actual director del Col.legi de Directors de Cinema de Catalunya, és director,
guionista i productor en actiu i amb un llarg recorregut dins del món del curt
i llargmetratge, el videoclip i el cinema publicitari. Entre les seves
pel.lícules cal destacar a més d´Asalto al Banco Central, ESO
(Entidad sobrenatural oculta, 2011), Il Coraggio (pel.lícula sobre
la Mafia, rodada a Palermo, 2011), El secreto de los 24 escalones
(2012), Molta merda (2011), El invernadero (1983) i Donde,
video-clip, de la cantant Ana Torroja, www.santiagolapeira.com
(Cartell de la pel.lícula i fotografia del
director en la fitxa adjunta)
A continuació (en català i desprès en
castellà), us aproximem a aquest fet històric que va suposar un dels moments de
més tensió i dramatisme que va viure la ciutat de Barcelona en aquests darrers
quaranta anys.
L'assalt
al Banco Central fou
un esdeveniment produït a la seu del Banco Central de Barcelona el 23 de
maig de 1981. Els motius d'aquest assalt no han estat completament
esclarits i les hipòtesis van des de l'intent d'atracament a l'obtenció de
documents comprometedors entorn els fets del 23-F. L'assalt derivà en el
segrest d'unes tres-centes persones, treballadors i transeünts que en el moment
de l'assalt es trobaven dins de l'edifici, i s'allargà pràcticament 37 hores.
Context històric
Després de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de
1981 dos mesos abans, el país encara s'estava intentant recuperar del xoc
produït per l'intent d'acabar amb una democràcia que s'estava obrint pas
després de la mort de Francisco Franco Bahamonde. Com a President de l'Estat
Espanyol hi havia Leopoldo Calvo Sotelo -que havia estat elegit durant la
famosa sessió del 23-F- i com a cap de l'oposició Felipe González Márquez.
Els fets
L'assalt s'inicià el dissabte 23 de maig pocs minuts
després de les nou del matí, dia en que l'oficina es trobava oberta. La seu,
situada llavors al número 23 de Plaça Catalunyade Barcelona, comprenia tot un
edifici de set plantes i tenia també accessos des de la Rambla de Barcelona.
Un mínim d'onze persones entraren a l'edifici dirigides
per José Juan Martínez Gómez àlies "El Rubio", retenint-hi, entre
empleats, clients i transeünts a més de tres centres persones. A les 9 i 23
minuts la policia rebé l'avís anònim que el banc estava essent atracat. Pocs
minuts més tard, vora dos quarts de deu, les principals redaccions dels diaris
barcelonins són avisades de que en una cabina de telèfons de la Plaça Catalunya
hi ha un comunicat i periodistes del Diario de Barcelona el recullen. En el
comunicat, mecanografiat en castellà, s'exigeix a les autoritats que deixin en
llibertat a "quatre herois del 23 de febrer i el nostre valent tinent
coronel Tejero" i la disposició de dos avions, un l'aeroport de Barajas i
l'altre al del Prat, per tal de facilitar la sortida d'aquestes cinc militars i
del comando allotjat al banc. Així mateix, es dóna un termini de 72 hores i
s'amenaça d'executar 10 ostatges d'entrada i després 5 cada hora. El Govern
d'Espanya, posat en alerta després del comunicat, pren com a plausible la
hipòtesi d'una possible implicació de membres de la Guàrdia Civil i forma un
gabinet de crisi a la seu del Banc Bilbao, proper a l'edifici. Allà hi envia el
llavors Director General de la Guàrdia Civil, el general José Aramburu Topete.
El primer comunicat del govern apunta la hipòtesi que l'assalt és obra de
l'extrema dreta. Tant Tejero com Sanmartín feren declaracions a través dels
seus advocats defensors oposant-se a qualsevol intent per treure'ls.
Les autoritats evacuaren la plaça Catalunya i la part
superior de les Rambles així com els edificis propers. A les poques hores, cap
a un quart de dotze del matí s'evacuaren en ambulància dos dels ostatges, una
d'elles ferida d'arma de foc. Pocs minuts més tard es produí el primer
intercanvi d'ostatges per menjar. Durant les primeres hores el gabinet de crisi
va considerar la hipòtesi de que Gil Sánchez Valiente, suposat implicat en el
recent cop d'estat i desaparegut des d'aleshores, formava part del comando.
Durant el migdia i la tarda els assaltants van fer un
intent de fuga a través d'un túnel pels soterranis de l'edifici, cosa que els
resultà impossible, doncs la pedra no cedia als instruments que havien dut.
Veient que el pla de fuga inicial no sortia van decidir fer una pila amb els
bitllets del banc. Mentrestant les negociacions seguiren. Passada la nit
s'evacuà un ostatge, cap a les sis del matí. A les deu del matí s'envia una
tanqueta militar amb un megàfon des de la que es transmet un missatge als
assaltants. En aquell moment es produí un foc creuat entre la tanqueta i els
assaltants. Durant el matí es produïren més intercanvis d'ostatges. Al migdia
el governador civil de Barcelona i el Director General de la Policia. En el
decurs del matí un dels assaltants protegit amb un ostatge sortí i es passejà
pels voltants del banc.
És durant la tarda de diumenge que els assaltants
comencen a negociar la seva entrega. Tot i així, a les 19:55, un franctirador
abat un dels assaltants que retenia un ostatge dalt del terrat de l'edifici. El
mort, cunyat i germà de dos dels assaltants, provoca escenes de nerviosisme.
Tot plegat desembocà en l'entrada dels GEO (Grup d'operacions especials de la
policia) pel terrat i anaven baixant per l'edifici. En aquell moment encara
quedaven més de dos-cents ostatges retingut. "El Rubio" decideix que
els ostatges surtin i amb ells els assaltants barrejats. Tan bon punt sortien
per la porta de les Rambles la policia feia estirar-se a terra a tothom que
sortia de l'edifici. En pocs minuts nou dels assaltants foren detinguts.
Conseqüències
El resultat de l'assalt fou relativament satisfactori, ja
que només es produí una víctima mortal, un ferit i la fugida d'un dels
assaltants. Fou després de la seva detenció quan es comprovà que els assaltants
no tenien cap vinculació ni política ni amb la Guàrdia Civil. En una roda de
premsa el general Aramburu, en nom del gabinet de crisi, qualificà als
assaltants de "banda de xorissos, macarres i anarquistes". Per la
seva part el govern, representat per Calvo Sotelo, respongué de forma poc clara
a les respostes dels grups parlamentaris. Els assaltants foren condemnats entre
30 i 40 anys d'empresonament.
Motivacions
La postura oficial del govern després de la resolució de
l'assalt és que es tractava de simples delinqüents. Segons Jose Juan Martinez
Gómez "El Rubio" en una entrevista realitzada el 2009 afirmà que
havia estat contactat per dues persones un anomenat "Luís" cap de
operacions encobertes del CESID i l'altre el propi subdirector de seguretat
Emilio Alonso Manglano, que el van contractar per a realitzar el robatori d'un
maletí que es trobava a l'interior del banc i que segons li van dir comprometia
seriosament la seguretat i l'estabilitat del país. Sempre segons les
afirmacions de "El Rubio" el maletí contenia documents que establien
quines capitanies generals actuarien, que Alfonso Armada havia de presidir el
govern de concentració nacional després del cop d'estat del 23-F i que la
monarquia hi estava d'acord. Un cop iniciat l'assalt "el Rubio"
s'apoderà del maletí i n'analitzà el contingut. En la primera sortida d'ostatges
haurien pogut fer sortir el maletí.,no obstant el capità i 2n cap de la unitat
dels GEO, Enrique Esteban, afirma que si els ostatges "duguessin un maletí
estaria controlat".
Font : Viquipèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada