LA PODEROSA, ESPAI DE DANSA: BUTLLETÍ

espai per a la dansa i els seus contaminants

IN-prescindible | Feliç 14 en peus de guerra mundial !!

Al començament de cada any, durant aquests dies convulsos i mig borrosos que defineixen el final de les festes nadalenques, el món s'omple de bones intencions. No només desitgem pau, amor i un any escandalosament bo, sinó que abracem i besem a discreció i truquem a gent que ni se´n recorda de nosaltres. Però realment estem disposats a partir-li la cara a més d'un, l'amor ho dossifiquem i sabem que,
per desgràcia, aquest any no serà millor que el que acaba d’anar-se’n. Igualment sabem que no anirem al gimnàs, ni deixarem de fumar, ni perfeccionarem els nostres coneixements d'anglès, francès o alemany, segons els casos.
Comença l'any 2014, amb nom de guerra mundial, i el president
director del Louvre (Jean-Luc Martínez) afirma en una entrevista que “ha arribat l'hora de pensar més en el públic”.
Més? Pensar? Públic?
Sens dubte es refereix a tots els milers de persones que visiten alguns vegades l'any i fins i tot pagant, els museus; o es refereix a aquestes xifres que a final d'any s'esgrimeixen com a dit justicier per recuperar el pressupost perdut. Hi ha qui confon públic amb taquilla.
Però la diferència és ben clara: els números de taquilla són números, el públic són persones, amb interessos i amb necessitats. (...)
El públic som nosaltres, la taquilla són ells. Feliç any 14 en peus de guerra mundial !!
                                                                        Rosa Olivares ( EXIT EXPRESS)
                                                           Imatge:Yves Marchand & Romain Meffre



Días: 24 y 25 de gener ( divendres y dissabte) Hora: 21h Bo d´ajut: 5€ Reservas: info @lapoderos.es

	H A P P Y E N D I N G | Javier Vaquero Ollero H A P P Y E N D I N G és un projecte de creació que investiga i genera imaginari al voltant de la idea de la mort i el cos mort. La curiositat per aquestes dues idees i tots els conceptes que es ramifiquen d'elles, ve d'una experiència personal en una sessió de Shiatsu. En aquesta, la terapeuta manipulava el meu cos contínuament. En un moment donat vaig començar a parlar-me al meu mateix del meu cos, com si el meu cos anés alguna cosa aliè a mi. El lliurament corporal al terapeuta i a la gravetat, oferint el meu cos disponible, va deslligar tota una curiositat per la disponibilitat del cos mort i la distància que això genera entre la consciència i el cos. Aquest recentment estrenat projecte juga en el seu estat mes germinal amb aquests conceptes per generar imaginari i practiques escenicas: - el llindar - el cos mort i la gravetat - el cos mort i la ingravitació - la marioneta - encarnar al mort - l'absència i el llindar en el rostre - Per a aquesta ocasió en La Poderosa, presentaré les primeres anotacions d'aquest procés de recerca. +info
	HiPÓSTILA | Maritxell Casas Hipòstila és una maqueta, un assaig sobre volum, espai i canvi.L'espai que ocupem és el que és en relació al que som nosaltres,és a dir que qualsevol modificació interna modifica l'espai que ens envolta. La base del treball és aprofundir en el concepte de modelar (donar forma), utilitzant el cos com a element transformable i susceptible al canvi, on ha d'habitar unes condicions concretesde permeabilitat, sensibilitat i relació amb l'espai i el temps. +info
	PROYECTO VENUS | Fran Blanes El projecte Venus consisteix en reconstruir mitjançant una video_performance en viu de 20 minuts aproximats de durada, prenent com a referència les “Live paintings”, el quadre “La Venus del Mirall”, de Velázquez. En general, la pintura a l’oli del nu europeu mai no presenta el protagonista principal, que és l'espectador que hi ha davant elquadre, espectador que se suposa masculí! Tot va dirigit a ell, per ell assumeixen les figures, la seva nuesa. Però ell és, per definició, un estrany que àdhuc conserva les seves robes                                                                   John Berger," Maneres de veure" El projecte Venus forma part del procés de recerca que vaig iniciar en 2012 dins del Màster en Pràctiques Escèniques i Cultura Visual dirigit per Art-a. Al febrer vaig realitzar una versió a la Fundació Tapies, en el marc de l'exposició “re-act feminism”. La proposta consisteix en treballar en una posició “entre” aquestes dues estratègies: a) Interrompre la construcció de la ficció mitjançant la posada al descobert dels mecanismes que la construeixen (Muntatge de Brecht). b) Anul·lar la dimensió espectacular i convidar a l'espectador a una participació física (Teatre sagrat d’Artaud). + info