MANIFESTACIÓ 14N: PUNT DE TROBADA DEL SECTOR DE LA CULTURA

VAGA GENERAL 14N

PUNT DE TROBADA DEL SECTOR DE LA CULTURA:
Barcelona, Passeig de Gràcia / Aragó (muntanya - Hospitalet)
a les 17:30 hores

CONSIDERACIÓ ARRAN DE LA VAGA GENERAL DEL 14N

El proper 14 de novembre tot Europa sortirà al carrer per fer sentir un clam unitari contra les polítiques neoliberals que, lluny de salvar-nos de la crisi, miren de treure’n tot el profit. Assistim al desmantellament en dos anys d’un Estat del Benestar que ens ha costat un segle i mig, amb revolucions i guerres mundials incloses. Aprendre a l’escola, anar al metge, cobrar una jubilació, participar del fet cultural, són expressions de la qualitat de vida que hem conquerit mercès a l’establiment d’aquest Estat del Benestar. Ens menteixen quan afirmen que ell és el culpable de la crisi financera, una crisi que no pateixen, per cert, els mercats financers salvats amb diners de tots. Però més enllà dels molts motius per anar a la Vaga el proper 14N, el sector artístic encara la convocatòria amb fonamentats recels sobre el seu èxit, amb la impressió que estem esgotant els nostres recursos humans, la nostra paciència.

L’actitud moltes vegades oportunista i covarda ancorada en el funcionament del passat i per tant poc efectiva per part dels sindicats anomenats “més representatius” ens ha acabat abocant a un carreró sense sortida: els poderosos continuen estafant-nos i, en canvi, la nostra capacitat de resposta minva. L’activisme és necessari, però desinteressa cada cop més la gran majoria d’una població fastiguejada, desil·lusionada, sense esma. La percepció que sindicats, partits polítics i fins i tot entitats de la societat civil formen part d’un entramat que no fa sinó legitimar l’status quo és cada cop més palesa. Prova d’això és la gran passivitat de la ciutadania que, mercès a l’elevada abstenció, procura majories absolutes als mateixos poderosos que l’ensorren en la misèria.

Entenem que ara mateix cal unitat d’acció, i és per això que secundem la convocatòria d’una vaga en uns moments tan compromesos econòmicament per a treballadors i petites i mitjanes empreses. I és que tenim plena consciència del sacrifici que suposa aquesta Vaga General, especialment per al sector cultural, bona part del qual està abocat a la desaparició. La unitat d’acció, però, no pot servir d’esquer per empassar-nos l’ham del seguidisme incondicional. Cal que les grans centrals sindicals iniciïn l’autocrítica que ens ha de menar a un nou establiment de les regles del joc a nivell sindical. Cal el reconeixement del sindicalisme sectorial d’una manera justa i proporcionada. Com cal també la reformulació de la res publica i el replantejament del seu corpus legislatiu (Llei Electoral, Llei Orgànica de Llibertat Sindical, Llei de l’IRPF...). Avui calen posicions valentes que posin en qüestió les pròpies institucions i possibilitin una refundació de la democràcia a Europa.

Només així aconseguirem salvaguardar els drets de les persones front la maquinària d’un capitalisme salvatge i insensible.