Publicat al bloc L'estenedor:
Enguany
és un any poètic. Molt. Es compleix el centenari de l’any del naixement
de Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez. A
més, també fa vint-i-cinc anys de la mort de Vicent Andrés Estellés.
Així doncs, són molts els actes, projectes, exposicions, llibres, que,
entorn d’aquests quatre personatges es van organitzant arreu del país.
El qui s’endú la tallada més preferida és Salvador Espriu, per allò de
poeta cívic, o de poeta que ens va salvar els mots quan tothom ens els
volia segrestar. És el poeta de La pell de brau. Sens dubte, és qui té
el reconeixement institucional. Darrere, com un satèl·lit en els
reconeixements, hi va el seu amic de joventut Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Aquest cap de setmana passat arribava a Manacor Flames a la fosca, el
muntatge que, protagonitzat per Manel Barceló, en el paper d’Espriu, i
Salvador Miralles, en el de Rosselló-Pòrcel, vol reconèixer i homenatjar
els dos personatges, la seva relació i, sobretot, la seva obra.
L’escenari és reblert de piles immenses de llibres (més de 3.000) que
volen representar la base literària d’aquests dos homenots de la
literatura catalana. Barceló i Miralles s’endinsen amb precisió i sentit
en les maneres de veure el món i d’enfrontar-s’hi d’Espriu i Rosselló.
El primer, pulcre, higiènic, maniós, reprimit, estugós de tot.
Cultíssim, però també altiu, distant. El segon, vital, exultant,
enèrgic, poderós, sensual. Cultíssim també, i sexual.
Si la caracterització dels personatges, tant pel que fa al vestuari
com al posat dels actors és excel·lent, no es pot dir el mateix de la
dramatúrgia. No és gens fàcil compaginar una obra de teatre amb retalls
d’obres literàries a priori distants i tan diversos com poesia, prosa,
fragments d’articles, literatura epistolar… Durant molts de moments es
té la sensació que el muntatge no mena enlloc i que s’han agafat, en
forma de collage, retalls d’aquí i d’allà que només són salvats per
l’excel·lència dels intèrprets. Barceló es llueix en el fragment de Dr
RIP, i també es llueix Miralles en el cèlebre “A Mallorca, durant la
guerra civil”. En canvi, no sembla més que una concessió folklòrica al
públic de Barcelona el fet de voler llegir en article salat unes cartes
que Rosselló, en català formalíssim, escrigué en literari. Tant pel to
de les cartes com pel de l’obra en general, no calia.
L’única línia on sembla que l’espectador es pot agafar és la
cronològica. De la joventut i el creuer amb el Ciudad de Cádiz es passa
als anys d’efervescència juvenil, ubicats dins els Fets d’Octubre, i poc
més tard, en l’esclat de la guerra civil. Els 3.000 llibres de
l’escenari, enmig d’un potent terrabastall sonor, són esbucats i
devastats. És el símbol de la cultura destruïda. Els anys de dictadura
són coberts amb una gran tela negra a través de la qual els poetes i els
escriptors han de tornar a començar, pouant en la tradició, en el
passat, en els referents pretesament esborrats.
L’obra vol seguir la línia de Rosselló-Pòrcel i no l’abandona fins
que les seves restes no descansen a la seva Palma natal. El salt
cronològic és excessiu i sembla ubicar fora de context ja les vides, i
la seva relació intensa, d’Espriu i Rosselló. Sobre l’escenari també hi
trobam Fina Rius, en el paper d’Amàlia Tineo, l’amiga d’ambdós i
marmessora de les voluntats pòstumes de Salvador Espriu. I Miquel de
Palol, que sembla deambular sobre l’escenari, tot fent massa evident la
diferència de registres interpretatius. No debades, De Palol
s’interpreta a ell mateix, com a fill de Mercè Muntanyola, l’altra
membre del grup que formaren Espriu, Rosselló i Tineo. De Palol no
aconsegueix fer-se escoltar ni lluir com ho fan els altres actors,
llevat de quan fa la seva intervenció final, tot recitant el “Compliment
a Mercedes” de Rosselló, amb sentiment, amb enyor, amb tendresa.
El muntatge fou acomiadat amb una ovació indiscutible i repetida i
reiterada: entusiasta, amb part del públic dret a les seves localitats.
Salvador Miralles, el manacorí de l’obra, acabà sortint amb la camiseta
verda de la Plataforma Crida a les mans, en suport del col·lectiu de
docents que lluiten per una millor educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada